Nens i càmping

Nens i càmping és una combinació GUANYADORA. Aire lliure, espais oberts, poca circulació de trànsit i piscina (element imprescindible). És igual si l’aigua està gelada. Els nens tenen aquesta increïble capacitat de tirar-s’hi sense ni plantejar-s’ho. I el binomi guanyador encara és més fantàstic ni se’n pot gaudir en temporada baixa o mitja (no ho dic per res, però cada cop més m’atabalen les aglomeracions o molta gent en un mateix lloc).

Fa uns dies vam tornar a Sant Pere Pescador (Girona, Alt Empordà). I dic vam tornar perquè era el “nostre” càmping de sempre, sobretot, perquè és un espai increïble i amb totes les facilitats per practicar windsurf, l’esport que practicava el pare de les bessones. Ho heu captat bé i a la primera. Practicava. En passat. Pobre, des de fa cinc anys que no posa les taules a l’aigua. El càmping (és La ballena alegre), ens agrada perquè les parcel·les són grans i estan rodejats de windsurfistes (i kites, últimament). Sempre havíem dit (fins i tot quan encara no en teníem) que era un bon espai també per als nens, perquè cuiden tots els detalls per a ells (lavabos i piques a les seves mides, banyeres per a bebès i espai cuidat per canviar-los, etc...).

Doncs bé, ja era hora de provar-ho, no?. Les bessones ja havien estat de càmping, però havíem anat de bungalow. No és la primera vegada que em sentiu parlar de logística, i de com n’era de complicat d’anar amb dos bebès de la mateixa edat. Ja feia dos anys que ho volíem provar, però quan ens decidíem, hi havia mala previsió de temps. Però ara, amb cinc anys, i després de veure un capítol de la Peppa Pig que va de càmping amb tenda, ho teníem claríssim. Dit i fet.

No cal que m’allargui massa amb el resultat, oi? Emocionades entrant i sortint de la tenda... i ajudant-nos a muntar-la. Contentes d’anar amb bicicleta. Felices de nedar a la piscina. Divertides d’utilitzar la nova tauleta per fer els àpats. Encuriosides per veure com eren els lavabos i les dutxes. Xafarderes amb tots els veïns, bàsicament alemanys. Sorpreses de “dormir” tant aprop de la platja. Contentes. Molt contentes.

Repetirem? I tant!

Oferta 'Pack aventura' per a persones intrèpides

Avui us proposo un pack oferta de cap de setmana que hem descobert que potser us pot interessar. És un pack molt especial pensat especialmente per a persones amb esperit aventurer.

Inclou:

·        Dues nits amb malsons de bruixes

·        Elaboració de pomes enverinades

·        Sessions de corredisses escales amunt – escales avall

·        Sessions de jocs infantils a la plaça

·        Hores i hores de pintar dibuixos i enganxar gomets

·        Possibilitat d’explicar molts contes

·        Opció teatre: representació dels contes

·        Passejar amb patinet

·        2 bessones de 4 anys amb qui fer totes les activitats

·        Cansament físic garantit i rialles assegurades

I us preguntareu… a què correspon aquesta fotografia del pack aventura? Nooooo! Esteu molt equivocats. El pack aventura és per a vosaltres o qui el vulgui contractar. La foto, correspon al PACK RELAX per als pares de les bessones, del que gaudeixen mentre vosaltres gaudiu dels dos bitxitus! :-)

(Aquest cap de setmana passat, la meva germana, cunyat i neboda van “contractar” el pack aventura. L’Ona i l’Estel s’ho van passar pipa a casa la tieta, com sempre. Gràcies, sabeu que no té preu. I nosaltres vam poder tenir un cap de setmana per a nosaltres sols. Un oasi de “solters” que sovint és molt important per a la parella). 

Carregar / Descarregar piles

Hem estat uns dies fora. Després d’un trimestre que ha estat especialment dur, necessitàvem uns dies de descans. Si més no de trencament de ritmes i rutines. I ja m’entendreu quan dic que això del descans és una mica complicat amb dues criatures de 4 anys.

Just abans de marxar tothom et diu “ara descansareu uns dies”, jo poso la meva cara escèptica. A vegades, estar només amb les nenes és molt més esgotador que el ritme normal. No em malinterpreteu. Esgotador... i genial i enriquidor. I divertit... i extrem. Totes les emocions es multipliquen. Per tant, aquests dies han servit per carregar les piles i per descarregar-les.

Les hem carregat: amb rialles, amb molts contes explicats quan les dues petites han vingut corrents al nostre llit, amb l’emoció de les nenes d’estar en una caseta de fusta (un bungalow), per uns paisatges impressionants que només respirar t’omplen d’energia. Hem carregat piles jugant a l’oca, a fer puzzles, a pilota, a fer obres de teatre i fent-nos molts petons i abraçades. I per multitud de frases mítiques que he anat apuntant...

Les hem descarregat quan a la més mínima, l’Ona i l’Estel diuen que estan cansades i que no volen anar a donar una passejadeta; quan es barallen desconsoladament perquè les dues volen anar al mateix instant i de la mateixa manera en l’únic trineu que ens hem emportat (que ja anàvem prou carregats!). Quan amb un fred que pela una d’elles no es vol posar la jaqueta i l’altra, que ja la portava posada s’alia amb sa germana i se la treu.

Però sabeu què? Tot i que al principi d’aquestes mini-vacances no em vaig trobar massa bé i no vaig viure-les amb massa intensitat... aviat oblido amb què descarrego les piles i procuro portar-les cap a casa al 100%. Me’n torno a casa amb les imatges de nous paisatges descoberts i amb el so de les rialles de les nenes. Ara... descansada? No massa, la veritat ;-)

5 dies de vacances, 5 grans aprenentatges

Aquesta setmana us he intentat resumir en cinc aspectes concrets aquestes petites vacances que hem fet. Amb alguna gent he comentat que han estat els únics 5 dies en els últims 4 anys que més s’han assemblat a fer vacances de veritat. Fer vacances en el sentit de descansar, relaxar-nos i deixar que passin les hores. Mai m’havien fet massa gràcia aquest tipus de vacances, però què voleu que us digui, aquests dies m’han entusiasmat. Segurament no massa més dies, perquè ja m’agobiaria i necessitaria una mica més d’activitat, però la veritat és que han estat genials. Vaig triar un aparthotel amb piscina i al costat de la platja, amb pensió completa. D'aquesta manera combinada les avantatges de no haver de fer res, amb un espai on disposava d'una petita cuina, microones i nevera. Crec que ho vaig encertar de ple. Quan són més petits això de la pensió completa és més complicat (per les papilles, per exemple), però ara... ara és un gran invent :)

I quines coses n’hem tret?

1 – He hagut de donar la raó a la meva mare (no creieu que no em costa confessar això) quan deia allò de “jo vull anar a un lloc de vacances on m’ho facin tot perquè sinó acabaré fent el mateix que faig a casa”. M’alegra veure que alguns dels vostres comentaris corroboren la situació… Feu clic aquí si voleu rellegir el post.

2 – Si vols fer una mica de turisme amb criatures heu de fer turisme imaginatiu. Inventar mil històries per tibar dels més petits…

3 – Estar de vacances em permet tenir per temps per dedicar-lo per separat a cada una de les bessones. Això és un tema de debat recurrent entre pares de bessons (i aplicable total i absolutament a pares amb fills d’edats diferents). Nosaltres tenim un moment infalible. El crit de guerra és: Mimitos amb la mama!

4 – Les petites han descobert, i de quina manera, la piscina i la platja. Tant, que hem patit una Disney-metamorfosi. Sí, sí... hem perdut la Ventafocs per convertir-la en La Sirenita.

5 – A les petites això d’anar al buffet lliure (al restaurant – crépérie, en deien elles) els hi ha encantat. No us puc enganyar. A mi també m’ha encantat. Probablement, tot i tractar-se d’un esport de risc, ha estat el millor d’aquestes minivacances.

En resum? Vull repetir!!

De buffets lliures i altres esports de risc

MINIVACANCES – 5

Potser hi ha tingut alguna cosa a veure el fet que aquests dies que hem estat de vacances ha coincidit amb la celebració de l’Eurocopa i aquest fervor vermell que feia que al restaurant hi hagués una alta concentració de samarretes de la selecció espanyola. Però em temo que no, que esmorzar, dinar i sopar en un buffet lliure comporta una sèrie de riscos que són insalvables fins i tot en temporada mitja.

Primer de tot cal sortir al terreny de joc mentalment preparat. Els teus rivals no són fàcils de vèncer. A la línia de defensa hi ha el grup de La maleta, una penya d’avis que ja coneixen el complex i consideren que tenen tots els drets adquirits del món. Fins i tot dirigeixen el trànsit de llesques de pa de la màquina torradora. Estan ben plantats i no trenquen files, de manera que tens feina per arribar al buffet d’amanides. Al mig del camp un grup de mares amb fills dels 7 als 15 anys tapen tots els forats que et permetrien arribar a la pasta amb bolonyesa i al menú infantil. Un altre grup d’avis, situats a la davantera del camp, bloquegen qualsevol accés a la paella. A més a més, si s’ha acabat, fan guàrdia fins que l’exèrcit de cambrers acosten la següent. Qui són aquell grup de quarterbacks que no em deixen arribar a la nevera dels gelats i els iogurts?

No m’han agradat mai els esports de risc. I el buffeting el trobo especialment perillós, tot i que he de reconèixer que ha estat una de les millors coses d’aquestes vacances. No cuinar. No planificar menús. Sabeu què?... que quan la cosa estigui una mica més tranquil•la, ja aniré a buscar-me el dinar. Després hauré de practicar d’altres esports de risc: l’hamaquing i el piscining amb nens.

De la Ventafocs a la Sirenita

MINIVACANCES – 4

Hem estat uns dies fora. Uns dies a la platja i en remull fan miracles. Cada estiu les petites han reaccionat de forma diferent a la platja, la sorra i les onades. Per tant, estàvem a l’espectativa de què passaria aquesta vegada.

Primer dia: juguen tranquil•lament a la sorra i es banyen. Segon dia, proven uns flotadors (dels circulars de tota la vida). Primer de tot l’Estel em demana que no la deixi d’agafar de la mà. Té por. És una sensació nova. Al cap de 10 minuts (de rellotge), ja es banya sola i em diu que no fa falta que l’agafi.

“Quan era petita em feia por aquest flotador, mama”. Sí, quan eres petita. Fa deu minuts eres més petita, somric.

Aquella tarda mateix, a la piscina, comença a saltar dins de l’aigua sense por. Descobreix tants jocs que no hi ha manera de fer-la sortir de l’aigua. L’Ona és més prudent, però també hi juga, i molt. Estic prenent el sol. L’Estel ve corrent i m’anuncia:

“Ja no sóc la Ventafocs. Ara sóc l’Airel (li costa dir Ariel), la Sirenita”.

Ha patit una metamorfosi. Es posa tant dins del paper, que l’endemà, quan la crido, em diu:

“Mama, tot el dia estàs despistada. Per què em continues dient Estel? Sóc l’Airel"

'Mimitos' amb la mama

MINIVACANCES – 3

Mimitos amb la mama és el nostre senyal. Com un tret de sortida. Vol dir que estaré una estona dedicada NOMÉS a cada una de les bessones. I no vol dir que durant el dia no tinguem aquests moments. Però en el nostre dia a dia és gairebé impossible dedicar estones ÚNIQUES a cada una de les nenes. No puc donar consells, ni opinions categòriques. No sé com ho fan d’altres pares. A mi em costa molt, i inevitablement, fem les coses de forma conjunta. Anar a l’escola, jugar, sopar, agafar l’autobús, anar-nos a banyar...

Però Mimitos amb la mama és un moment únic i exclusiu. Normalment és abans d’anar a dormir, i intento poder dedicar una estona a cada una de les meves filles. L’Ona m’explica unes coses i l’Estel unes altres. L’Ona és més carinyosa i li agrada que ens fem petons, abraçades i carícies. Com a mi, li encanta que li faci dibuixets a l’esquena o que li grati el cap. L’Estel, que és més inquieta, li agrada que li expliqui coses i em fa deu mil preguntes.

Quan estem de vacances puc ampliar aquests moments, i això em permet veure quines són les coses que associo a cada una d’elles. Les coses que els hi agraden i les que no. Les que els hi fan por o riure. Què les fa sentir feliç i quines coses les preocupen. Com li agrada jugar a una i a l’altra... Són coses que sempre penses que tindràs clar i sempre penses que sabràs identificar-ho. Però amb bessones no ho és tant i hi ha la tendència a unificar. Per això trobo tant important poder tenir aquests moments específics per a elles. Per separat. Perquè la seva energia és única. I quan s’ajunten... aaaai, quan s’ajunten!

Descansar de veritat

MINIVACANCES – 1 

Hem estat uns dies fora. Just acabar el curs. La idea? Descansar. Però descansar de veritat. Aquest era el meu objectiu per aquestes petites vacances. Vaig buscar un aparthotel amb la idea –sobretot- de no haver de cuinar ni pensar menús (que és una cosa que m’esgota mentalment). 

“Vull que m’ho facin tot, així descansaré”. Era una frase que li havia escoltat dir a la meva mare tota la vida. Centenars de vegades. “Sinó no són vacances, que jo acabo fent sempre el mateix”, afegia. Jo sempre havia reaccionat amb aquella cara de fàstic, perquè per a mi les vacances era sinònim de viatges, avions i aventures. Qui voldria estar-se en un mateix lloc, ni que fos una setmana, només de la platja a la piscina, de la piscina a la platja i anant cada dia al mateix buffet restaurant? Quina emoció té, això?

D’acord. És una, només una, de les moltíssimes frases d’aquelles que m’he hagut de menjar amb patates. Sí, sí, seguida d’aquella altra frase de ma mare que em feia tanta ràbia: “Quan siguis mare ja ho entendràs”. D’acord, sí, ara entenc perquè volia una d’aquestes vacances. D’acord, tampoc podria aguantar-ho més d’una setmana. 

D’acord. Absolutament. Repetiré. Shhhh, però no li digueu a la meva mare.