Pinzellades del món (9) Parc fluvial del riu Ripoll a Sabadell

Avui no us proposo, petites, un viatge de record, on vosaltres no heu estat. Al contrari, ho coneixeu prou bé i ja hi heu estat més d'una vegada. Us agrada molt anar amb bicicleta amb els pares, d'excursió. Per vosaltres són els arbres, els ànecs, els ocells, les granotes i una cosa que us va cridar molt l'atenció fa un parell de dies. "Mira mama, una cadireta vermella allà dins del riu". "Mama, no es tiren cadiretes al riu, oi?". No boniques. No hem de deixar que es malmetin aquests paisatges. Avui ens quedem a prop de casa. Us convido a fer un tomb pel Parc Fluvial del Riu Ripoll, a Sabadell.

“El món és molt gran, petites”. Tot va començar així. Un dia em van ajudar a arxivar les fotografies dels viatges. Al marge de preguntar com és que elles no hi sortien, feien deu mil preguntes. Així que em vaig inventar alguna historieta i personatge de cada viatge per tal que elles també en formessin part, encara que no hi fossin. Sempre els hi dic que les portaré a tots aquests llocs. Tant de bo. La fotografia és una de les meves grans passions. Em fa il•lusió compartir-les. Perquè si hi heu estat, us animeu a explicar les aventures, històries i personatges que us heu endut d’aquests llocs.

D'altres 'Pinzellades del món'


IRLANDA DEL NORD
EGIPTE
BERLIN
FORMENTERA
CARCASSONNE
MONT SAINT MICHEL
LISBOA
ROMA

Pinzellades del món (8) Roma

L’Ona i l’Estel tenen més pràctica en fer funcionar un smartphone que molta gent fins i tot de la meva generació. Com els hi explico que una de les coses que més ens va sorprendre en aquella Roma de l’any 1992 era veure tots els italians enganxats com bojos als telèfons portàtils –enormes encara en aquell moment -  i parlant ‘sols’ pel mig del carrer? Pronto? Pronto?

És una de les imatges que m’emporto, a més de les meravelloses passejades per Trastevere i el desig constant de creuar-me amb l'Audrey Hepburn i el Gregory Peck en vespa. 

“El món és molt gran, petites”. Tot va començar així. Un dia em van ajudar a arxivar les fotografies dels viatges. Al marge de preguntar com és que elles no hi sortien, feien deu mil preguntes. Així que em vaig inventar alguna historieta i personatge de cada viatge per tal que elles també en formessin part, encara que no hi fossin. Sempre els hi dic que les portaré a tots aquests llocs. Tant de bo. La fotografia és una de les meves grans passions. Em fa il•lusió compartir-les. Perquè si hi heu estat, us animeu a explicar les aventures, històries i personatges que us heu endut d’aquests llocs.

D'altres 'Pinzellades del món' 

IRLANDA DEL NORD

EGIPTE

BERLIN

FORMENTERA

CARCASSONNE

MONT SAINT MICHEL
LISBOA

Panxes

Crec que és inevitable que quan estàs embarassada (i segurament més quan és la primera vegada), la PANXA ens obsessioni. A mi em va passar. Obsessionar en el bon sentit de la paraula. Era fascinant saber què passava dins, amb dues criatures que creixien i que començava a notar. Físicament intentava imaginar fins on podria arribar a créixer la meva panxa. Em fascinava veure com la petita piga que tinc dins del melic i que mai havia pogut veure del tot, durant l’embaràs gairebé “sortia” de la meva panxa.

Sempre m’havia fet gràcia veure com totes les dones embarassades s’acaronaven la panxa d’una manera especial, amb un gest delicat que no entenia. Fins que em vaig trobar que no parava de fer-lo durant tot el dia.

Crec que és un moment tant especial, excepcional i únic que per això, moltes dones tenim, hem tingut i tindrem la necessitat de captar aquest moment amb el que jo anomeno una “fotografia especial”. Pot ser artística, simpàtica, d’un instant, vestides, despullades. En tot cas, ESPECIAL. No és només una fotografia que capti només el moment en què estem embarassades. Jo volia que captés el meu estat d’ànim, aquella tranquil·litat, serenor, il·lusió, expectativa...  Sabia que una de les meves nebodes, que és dissenyadora i una fotògrafa amb un ull excepcional, era la persona que podia fer-ho. Va ser una sessió molt especial. Però deu tenir la sensibilitat sintonitzada per captar a la perfecció el que cada futura mare busquem, perquè no sóc la única que li he demanat...

I vosaltres, vau tenir necessitat que tenir una fotografia especial de la vostra panxa?

Pinzellades del món (7) Lisboa

Aquesta setmana no hi havia discussió possible d'on ens portarien aquestes pinzellades del món. L'escriptor italià Antonio Tabucchi va morir el cap de setmana passat a Lisboa. Tabucchi està considerat el millor coneixedor, crític i traductor italià de l'escriptor portuguès Fernando Pessoa. El vaig conèixer arran del llibre i la pel·lícula Sostiene Pereira en una de les últimes interpretacions de Marcello Mastroianni. La primera d’aquestes fotografies, en el meu àlbum de l’any 1997, es diu precisament, Les Lisboes de Pessoa.  

“El món és molt gran, petites”. Tot va començar així. Un dia em van ajudar a arxivar les fotografies dels viatges. Al marge de preguntar com és que elles no hi sortien, feien deu mil preguntes. Així que em vaig inventar alguna historieta i personatge de cada viatge per tal que elles també en formessin part, encara que no hi fossin. Sempre els hi dic que les portaré a tots aquests llocs. Tant de bo. La fotografia és una de les meves grans passions. Em fa il•lusió compartir-les. Perquè si hi heu estat, us animeu a explicar les aventures, històries i personatges que us heu endut d’aquests llocs.

D'altres 'Pinzellades del món'
IRLANDA DEL NORD
EGIPTE
BERLIN
FORMENTERA
CARCASSONNE
MONT SAINT MICHEL

Pinzellades del món (6) Mont Saint Michel

Just abans de marxar de viatge, una amiga em va recomanar el llibre La promesse de l’ange / La promesa de l’àngel, de Frédéric Lenoir. I vaig marxar amb el cap ple d’històries, i una frase gravada: “S’ha d’excavar la terra per arribar al cel”.

Sous la crypte du Mont Saint Michel, un secret vieux de mille ans…Rocher battu par les tempêtes, lieu de cultes primitifs sanctifié par les premiers chrétiens, le Mont Saint Michel est loin d’avoir révélé tous ses secrets.

Sota la cripta del Mont Sant Michel, hi ha guardat un secret mil•lenari… Roca colpejada per les tempestes, és un lloc de cultes primitius santificat pels primers creients… El Mont Sant Michel encara no revela tots els seus secrets.

“El món és molt gran, petites”. Tot va començar així. Un dia em van ajudar a arxivar les fotografies dels viatges. Al marge de preguntar com és que elles no hi sortien, feien deu mil preguntes. Així que em vaig inventar alguna historieta i personatge de cada viatge per tal que elles també en formessin part, encara que no hi fossin. Sempre els hi dic que les portaré a tots aquests llocs. Tant de bo. La fotografia és una de les meves grans passions. Em fa il•lusió compartir-les. Perquè si hi heu estat, us animeu a explicar les aventures, històries i personatges que us heu endut d’aquests llocs.

D'altres 'Pinzellades del món'
IRLANDA DEL NORD
EGIPTE
BERLIN
FORMENTERA
CARCASSONNE

Pinzellades del món (5) Carcassonne

Hi havia una vegada un castell encantat, amb moltes torres i escales. Hi havia una princesa que tenia un drac. Era el seu amic i vivia en una de les habitacions més grans del castell. Els nens que vivien al costat del castell passejaven per tots els carrers buscant el drac, perquè sabien que era molt simpàtic i volien jugar amb ell. Diuen que si li estires una miqueta -no gaire fort- la cua... treu foc pels queixals. (I així amb aquest conte, les petites van recórrer els carrers del recinte històric de Carcassonne, perseguint i buscant el drac).

 

“El món és molt gran, petites”. Tot va començar així. Un dia em van ajudar a arxivar les fotografies dels viatges. Al marge de preguntar com és que elles no hi sortien, feien deu mil preguntes. Així que em vaig inventar alguna historieta i personatge de cada viatge per tal que elles també en formessin part, encara que no hi fossin. Sempre els hi dic que les portaré a tots aquests llocs. Tant de bo. La fotografia és una de les meves grans passions. Em fa il•lusió compartir-les. Perquè si hi heu estat, us animeu a explicar les aventures, històries i personatges que us heu endut d’aquests llocs.

D'altres 'Pinzellades del món'

IRLANDA DEL NORD

EGIPTE

BERLIN
FORMENTERA

Pinzellades del món (4) Formentera

Blau. Una illa. Una moto. Amunt i avall. De punta a punta. L’increïble casament d'uns amics que es queda gravat a la memòria. Una posta de sol des d’un vaixell… navegant.

 “El món és molt gran, petites”. Tot va començar així. Un dia em van ajudar a arxivar les fotografies dels viatges. Al marge de preguntar com és que elles no hi sortien, feien deu mil preguntes. Així que em vaig inventar alguna historieta i personatge de cada viatge per tal que elles també en formessin part, encara que no hi fossin. Sempre els hi dic que les portaré a tots aquests llocs. Tant de bo. La fotografia és una de les meves grans passions. Em fa il•lusió compartir-les. Perquè si hi heu estat, us animeu a explicar les aventures, històries i personatges que us heu endut d’aquests llocs.

D'altres 'Pinzellades del món'

IRLANDA DEL NORD
EGIPTE
BERLIN

Quan els fars s'apaguen però hem de continuar el camí

"El far s'ha apagat, però la seva llum ens guiarà per sempre".

És el que vaig escriure el 3 de març del 2007, el dia que va morir el meu pare.

Avui ja en fa cinc anys.

Et trobo a faltar...

Pinzellades del món (3) Berlín

"Hi havia una vegada una ciutat on de la nit al dia es va construir una paret que la dividia en dues parts. Van fer una paret molt i molt alta, i els veïns gairebé no es podien ni veure. Però es van inventar deu mil històries per poder-se trobar amb els veïns. Alguns van fer uns túnels per sota terra. D'altres s'amagaven als cotxes i així podien passar a l'altre cantó...".

Fins i tot en forma de conte, la divisió de Berlín no té cap mena de sentit.   El 'meu' primer Berlín va ser l'any 1992. Curiosament vaig voler escapar-me de tot el brogit de les Olimpíades a Barcelona i recordo que em vaig passar la cerimònia enganxada a la televisió plorant com una magdalena i preguntant-me perquè no era a Barcelona. En aquell Berlín encara era molt recent el passat més proper. El mur ja no hi era, però la divisió a la ciutat era ben palpable. Va ser un estiu de moltes descobertes. De tenir la sensació de passejar i palpar la història d'Europa i de deixar-me captivar per una dama, Nefertiti, que em va hipnotizar. Aquella ciutat donava la sensació de ser la capital del món. Abans d'anar-hi m'havien dit: "Berlin ist etwas anderes" (volent dir que és una altra història). No ho vaig entendre fins que ho vaig viure. Anys més tard hi tornaré, però ja no serà el 'meu' Berlin.

 

“El món és molt gran, petites”. Tot va començar així. Un dia em van ajudar a arxivar les fotografies dels viatges. Al marge de preguntar com és que elles no hi sortien, feien deu mil preguntes. Així que em vaig inventar alguna historieta i personatge de cada viatge per tal que elles també en formessin part, encara que no hi fossin. Sempre els hi dic que les portaré a tots aquests llocs. Tant de bo. La fotografia és una de les meves grans passions. Em fa il•lusió compartir-les. Perquè si hi heu estat, us animeu a explicar les aventures, històries i personatges que us heu endut d’aquests llocs.

D'altres 'Pinzellades del món'

IRLANDA DEL NORD
EGIPTE

Pinzellades del món (2) Egipte

“I de cop petites, enmig del desert, van aparèixer les tres piràmides. Són tres triangles molt grans, on vivien els faraons”.

(El que s’ha d’inventar una, perquè d’entrada va ser la gran decepció veure com en la carretera que ens portava a l’hotel, ui!. Les piràmides estaven allà al costat. Jo que me les imaginava enmig del no-res). En fi, els hi continuo el conte.

“I la mama i les seves amigues en van endinsar a dins la piràmide, per una escala molt estreta i que baixava moltíssim. És com viure una aventura de l’Indiana Jones – encara que no saben qui és- però rodejada de turistes i sense tanta màgia. I també vam passejar pel riu Nil, i vam entrar en molts temples”.

I perquè us mulleu amb aigua en tantes fotos, mama?

Per què a Egipte fa molta calor, princeses.

 

“El món és molt gran, petites”. Tot va començar així. Un dia em van ajudar a arxivar les fotografies dels viatges. Al marge de preguntar com és que elles no hi sortien, feien deu mil preguntes. Així que em vaig inventar alguna historieta i personatge de cada viatge per tal que elles també en formessin part, encara que no hi fossin. Sempre els hi dic que les portaré a tots aquests llocs. Tant de bo. La fotografia és una de les meves grans passions. Em fa il•lusió compartir-les. Perquè si hi heu estat, us animeu a explicar les aventures, històries i personatges que us heu endut d’aquests llocs.

D'altres  'Pinzellades del món'
IRLANDA DEL NORD

Pinzellades del món (1) Irlanda del Nord

Hi havia una vegada un gegant que fa molts i molts anys, va voler deixar l’illa d’Irlanda. Volia anar fins a la costa de la veïna Escòcia per veure la seva estimada. Però com s’ho faria per atravesar el mar? Va reunir milers de pedres i amb un martell enorme les va anar clavant al mar. Així, caminant per sobre podria arribar a veure la seva estimada. Però no se sap perquè no va poder acabar el camí. Però encara ara, es veu claríssimament quina era la seva intenció. És Giant’s causeway, a Antrim.

La "meva" Irlanda del Nord es remunta a l’any 1990, el meu primer viatge sola, amb 17 anys. Un món de descobriment, un país excepcional i fins i tot en alguns moments, en excepció. La presència militar britànica als carrers de Belfast era molt evident. Aquell estiu, el meu món es dividia entre Falls Road i Shankill Road.

“El món és molt gran, petites”. Tot va començar així. Un dia em van ajudar a arxivar les fotografies dels viatges. Al marge de preguntar com és que elles no hi sortien, feien deu mil preguntes. Així que em vaig inventar alguna historieta i personatge de cada viatge per tal que elles també en formessin part, encara que no hi fossin. Sempre els hi dic que les portaré a tots aquests llocs. Tant de bo. La fotografia és una de les meves grans passions. Em fa il•lusió compartir-les. Perquè si hi heu estat, us animeu a explicar les aventures, històries i personatges que us heu endut d’aquests llocs.

M'expliques el conte del món?

“El món és molt gran, petites”. Tot va començar així. Un dia em van ajudar a arxivar les fotografies dels viatges. Al marge de preguntar com és que elles no hi sortien, feien deu mil preguntes. I això què és? On estaves, mama? Així que em vaig inventar alguna historieta i personatge de cada viatge per tal que elles també en formessin part, encara que no hi fossin. Sempre els hi dic que les portaré a tots aquests llocs. Tant de bo.

La fotografia és una de les meves grans passions. De cada viatge me n’emporto moltes coses, però sobretot, algunes imatges que se’m queden gravades. Tot i que no està estrictament lligat a La invasió Twin, sí que formen part de mi, i em fa il•lusió compartir-les. Perquè si hi heu estat, us animeu a explicar les aventures, històries i personatges que us heu endut d’aquests llocs. 

Us hi apunteu? Doncs prepareu les maletes 2.0. Cada cap de setmana, sortirem de viatge... virtual.

Arrels i història de l’avi que les meves petites no coneixeran

Els sentiments més interns i intensos se'm van tornar a remoure fa uns dies amb l’emissió d’aquest programa. Cap al minut 6, el meu tiet Ramon explica com bona part de la família va haver de fugir cap a França a causa de la guerra i pel fet que el meu avi fos l’alcalde republicà d’un petit poble de l’Empordà. El meu pare era un dels germans que van fugir. Van passar per un dels camps de refugiats de França i després van acabar, per sort, amb la família que tenien a Montpellier.


Aquesta petita part de la història de la família i de Catalunya, em va fer recordar totes i cada una de les històries que el papa m’havia explicat. D’una època grisa, a vegades molt negre. De com el passat els va perseguir sempre i de com va marcar molts dels moments de la seva vida. I recordo com, per un treball durant la carrera de periodisme, em subratllava que aquestes històries no es podien oblidar. “No ens podem permetre oblidar-les”, em deia.

El meu pare va morir el març de l’any 2007. Va ser un procés llarg i encara ara, em costa recordar-lo fora de l’hospital. Un any després de la seva mort, em quedava embarassada. I una de les coses que més m’entristeix avui en dia, és que les meves petites no l’han arribat a conèixer. Li agradava molt la canalla. Sé que li hagués fet molta gràcia veure les dues petites bessones. Jo, que era la seva petita, amb bessones. Per sort, si les meves filles volen saber com era l’avi Nito, li podran demanar a les seves tres cosines que els ho expliquin. Elles, el van poder disfrutar molts anys. I a l’altre cantó de la balança, estic segura que la meva mare, la “iaia” Vida, cada nit abans d’anar a dormir li “explica” al meu pare les històries de les dues petites.