Canviar de xip és el que més em costa.
Per a mi no és fàcil passar del ritme frenètic del curs a estar de vacances. Aquest
final de curs ha estat especialment difícil, amb varicel·les i post-varicel·les
que s’ha complicat més del que ens hagués agradat, logística que ha de
funcionar com un rellotge perquè tothom estigui a lloc a l’hora que hi ha de
ser i carregats de nervis a la feina, que sempre s’acumula a final de
temporada. Crec que hi hem arribat esgotats. I quan penses que ja no pots
aguantar més, encara en passava una altra de més grossa. I aguantes, i
aguantes, i aguantes...
Aquesta setmana estic sola amb les
nenes. Com que jo ja tenia vacances, deixaven d’anar al casal i passàvem
aquesta setmana plegades. Però si us he de ser sincera, durant el cap de
setmana no ho veia gens clar. Potser per la calor i la xafogor o perquè han
estat malaltes o per tot plegat, estàvem irritables, enfadats i insuportables.
Només de pensar que tota la setmana estaríem igual, se’m feia una muntanya.
Però com sol passar, el ser conscient
del canvi de xip i de senzillament deixar passar les coses (així , prenent-nos
les coses amb calma i una mica més de filosofia), han fet la seva màgia. La clau està en no agobiar-se i no imposar-se res. Que justament per això estem de vacances! Tenim
la setmana mig planificada per veure amics i amigues (de les nenes i meus),
combinat amb piscina, obres de teatre i algun geladet. Ara sí, m’ho estic
passant molt bé amb elles. Juguem, riem, cantem... el canvi de xip és vital.
Les properes setmanes el bloc estarà una mica com nosaltres... slow.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada