Si l’Steven Seagal o l’Stallone fossin
els protagonistes de la pel·lícula us diria que és una decisió de repartiment
encertada. La cinta no s'ha estrenat a les sales comercials, ni tan sols en la
programació nocturna de les televisions, però a la nostra escola ha estat el
hit del final de curs.
Com passava a Esclat, la de Dustin
Hoffman, els brots de granets es van convertir en pandèmia. I el grup de
WhatsApp de les mares de la classe de l'Estel en una enciclopèdia sobre el
tema. O en grup d'autoajuda, que s'agraeix... i no sabeu com! I com que no en vam
tenir prou amb el primer lliurament del thriller de terror granític i
talquistínic ... la majoria vam viure la segona part. Que com se sol dir,
"mai van ser bones". Pitjors, afegiria jo. En el cas de les meves bessones, va ser matemàtic. Quinze dies
després del primer granet de l'Estel, va aparèixer el primer de l'Ona. I
llavors em vaig adonar que la varicel·la de l'Estel va ser bastant light.
Aaaaaiiii, els segons germans, que en incubar les 24 hores al dia la passen
molt pitjor. Jo que creia que havia de ser perquè feia molta més calor ...
En fi, que es va tractar d'empassar-se
la segona part de Varicel·la Infernal, i veure com l’Stallone s’enfrontava amb
granets que picaven, es ficava en el grup d'autorescat del WhatsApp i després
es curava els granets amb Rosa mosqueta, Aloe Vera i molts mimitos. I ara, amb
molta protecció solar.
¿Crítica de la pel·lícula?
Sincerament, tant de bo no l'haguéssim vist ... no aporta res. Ara ja està
passada, però hagués estat molt millor
anar al cinema per veure Vacuna varicel·la 1.
(Gràcies Ester per les riallades quan vas
deixar anar allò de Varicel·la Infernal 2 i donar-me el títol del post. El seu
peque ho va passar fatal i va ser una sort que totes les "víctimes"
ho poguéssim compartir en el grup. Gràcies noies!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada