El màster inacabat

L’Ona. Té 4 anys i 4 mesos.

Diumenge anava vestida així:

Leggins. Eren uns pantalonets que portava quan era petita. Talla 24 mesos. A la tarda s’ha posat una faldilla talla 36 mesos.

Samarreta màniga llarga arrapada. Talla 4-6 anys.

Samarreta màniga curta a sobre. Talla 8 anys.

Calcetes: Talla 5 anys.

Sabates: al matí bambes d’estiu, un número 29. Tarda, sabates més tancades, talla 28.

Perdoneu, però no me’n surto. No ho entenc i no me’n surto. Aquest és sense cap mena de dubte, el temari del màster de maternitat que més em costa. Costa estudiar quan el tema de les talles no té cap lògica, i per postres, t’has d’aprendre cada marca i cadena de roba com funciona. Perquè a més a més, resulta que quan finalment de petites vas trobar que una botiga s’adequava bastant al cos de les teves criatures, resulta que quan són més grans canvien de patronatge i ja no funciona. Toca començar de zero. Al principi, quan eren bebès, em tornava boja. M’havien deixat molta roba i la tenia organitzada per talles. Però resultava que la talla de tres mesos no era per quan tenien tres mesos. Quan els hi anava a posar aquells pantalonets tan bonics... ja els hi anaven petits!. I és un tema tan incomprensible, que encara ara he d’anar a comprar amb elles i anar provant tota la roba, perquè les talles i els patronatges... no sé com estan fets.

No sé, puc entendre que hi ha nens més grans, més petits, més alts, més baixos, més prims, més grassos,... però no em sembla normal la combinació de talles que portava l’Ona. A veure, que potser és molt complicat que les marques i el món de la moda es posin d’acord...qui sap, potser seria més fàcil fer les criatures a les seves mides! Sóc jo o a vosaltres també us costa d'encertar les talles a la primera?