Viatjar amb amics i amb fills

La filla gran dels nostres amics, la Marta, va fer el resum, en
forma de dibuix, de la nostra escapada. Això sí que és estil!
Gràcies preciosa!

Viatjar amb amics no és fàcil. No em refereixo només a fer un viatge d’aquells d’aventura, o d’estar-se un mes a fora en un càmping, fent un safari o un trekking. Viatjar amb amics pot voler dir un cap de setmana en un apartament a 40 quilòmetres de casa. Sempre s’ha dit, i hi estic d’acord, que pots tenir una gran amistat amb una persona (o amb una parella, o fins i tot un grup d’amics), però que senzillament, a l’hora de viatjar no hi ha manera que “allò” funcioni. És veritat. Puc fer fàcilment la llista de persones amb qui sé que puc anar de viatge i amb quines no. I això no malmet de cap manera l’amistat, només que el ritme intern d’un viatge / estada requereix uns certs elements que hi ha gent amb qui els tens... i gent amb qui no. Estic segura que, com jo, al llarg de la vostra vida heu tingut sorpreses agradables i desagradables. I ho dic partint de la base i sabent que les persones canviem i evolucionem i per tant, les coses que ens eren vàlides 15 anys enrera ara potser ja no ens serveixen.

Però i si per postres hi afegim els fills? Els propis i els dels amics? Ahhhhh.... aleshores la cosa encara pot complicar-se més i ser una bomba de rellotgeria. Les tensions poden ser esfereïdores. No és fàcil compaginar maneres de fer, d'actuar, horaris, reaccions, ritmes, organització d’activitats, interessos, timmings, barreres de límits i paciències, patiment pel què pensaran o judicis sobre el que fas o fan... La llista podria ser inacabable. Més d’una amistat es deu haver trencat o refredat després d’un viatge. I moltes d’altres en surten reforçades. 

Aquests dies de Setmana Santa els vam passar, a la neu, amb uns amics que tenen dos fills, i formen part del reduït grup de persones amb qui sé que podem marxar plegats sense problemes. Perquè les coses flueixen. I la paraula clau és confiança i òbviament, unes afinitats llaurades a través dels anys. Quan estem junts agraeixo les converses, els consells, les bromes, els bons moments... Ara, ja només pensem en el cap de setmana que volem passar, també plegats, al nostre ventós i estimat Sant Pere Pescador.

I vosaltres... quines experiències heu tingut a l’hora de viatjar amb amics... i els fills? Ens voleu explicar la vostra millor o pitjor experiència?

(Aquest article és la meva col·laboració mensual amb DE TÚ A TÚ)