Contes que són molt més que històries

Hi havia una vegada, un grupet de mames amb un bloc sota el braç, que es van trobar per anar a la panxa dels llibres. Bé, no era ben bé això, però si que es van reunir per parlar de llibres. I sabeu què era el millor de tot? Que per primera vegada en molt de temps, no serien elles qui explicarien els contes, sinó que pararien bé l’orella per escoltar i aprendre. I així, van conèixer algunes de les novetats d’aquesta panxa de llibres, que en realitat es diu Editorial Cruïlla. S’ha menjat llibres de tot el món, i ens van fer un resum dels que els hi havien agradat més. Llibres de tota mena, per totes les edats i de tots els gustos. I quines aventures! Quins llibres més xulos! I després, aquestes mames van viure més històries. Van estar jugant a treure emocions, una cosa que moltes vegades, fem amb els petits. Vam veure com els llibres, ens ajuden a vèncer la por, a treure la ràbia, a plorar, a riure… o llibres que ens fan emocionar. Per què ens afecten tant? Per què remouen l’estómac i les vivències se’ns fan tant properes? Doncs perquè la vida és justament això, i molt sovint, la vida també la trobem als llibres.

I vet aquí un gat, i vet aquí un gos,

el conte de les mames amb un bloc sota el braç que van a la panxa dels llibres,

ja s’ha fos.

No és pas cap conte inventat. És el resum d’una tarda magnífica que un grup de dones que tenim un bloc i que ens interessa molt el tema educació vam passar a l’Editorial Cruïlla. I va ser especialment interessant perquè es va vincular a com els contes ens ajuden als pares i educadors a gestionar les emocions dels nostres fills/alumnes. Perquè llegir un conte és molt més que això. És enfortir el vincle amb els nens, és crear una intimitat, una relació única que els dóna seguretat i potencia la seva creativitat i la seva imaginació. Ja no parlem de la importància que té per millorar el seu vocabulari i naturalment, la seva capacitat de lectura i escriptura. Els llibres són màgia, són llibertat i són el camí per ser crítics i tenir la nostra opinió. 

De ben petita em va quedar gravat un proverbi hindú que diu:

Un llibre obert és un cervell que parla;

Tancat, un amic que espera;

Oblidat, una ànima que perdona;

Destruït, un cor que plora.

Ensenyeu-los a estimar els llibres. Són molt més que històries. 

Us deixo les imatges d'alguns dels llibres "triats" i que són realment fantàstics, com aquest 'Colors' d'Hervé Tullet o els 'Animals màgics' d'Édouard Manceau. Si sou dels que mai oblideu de posar un llibre a la carta dels Reis, no ho dubteu. 

I no vull acabar aquest article sense donar un 'gràcies' enorme a @Cruilla_lit i la @carolinapalau, molts records a la @lauracoll65 per parlar-nos d'emocions, i un petó enorme per la @small_nice, @mamapsicologain @BCNColours @mamafaelquepot @unamamabloguera i @bcuatre. Fins a la propera!!!!