Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Disney. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Disney. Mostrar tots els missatges

23 de set. 2012

Houston, entrem en "Fase Rapunzel"


Fa aproximadament un any, una amiga em deia que la seva filla (que és 8 mesos més gran que les meves) estava enganxadíssima a ‘Enredados’. “Sí, dona, com a mínim la Rapunzel és una princesa més decidida, valenta i gens fleuma”, em deia.  Jo encara no l'havia vista i no sabia ni de què em parlava. Aaaaai, la Rapunzel.


Houston, hem entrat definitivament en fase Rapunzel. I sí, Houston, tenim un problema. Reconec que el canvi de Blancaneus i Ventafocs a Rapunzel i Tiana ja m’agrada. Són unes “princeses” molt més modernes. Us heu adonat que la Tiana és la primera princesa Disney que treballa? I té una emprenedoria espectacular (tinc moltes més reflexions al cap sobre la Tiana, però ho deixarem per un altre dia). Deia que el canvi és positiu, però... veure 8 vegades seguides Enredados i la Tiana y el sapo (en un espai curtíssim de temps) ja no em fa tanta gràcia. A més, l’Ona té una mica de por de la bruixa (“és la mama dolenta de la Rapunzel”) i vol veure la pel•lícula a la meva falda. Suposo, Houston, que haurem d’anar repetint la història fins que n’arribi una de nova que destroni l’anterior, oi?


La història
La primera aproximació actual que vam tenir a la Rapunzel va ser a França, on vam veure una pel•lícula (amb actors) que explicava la història. Això d’aquests cabells taaaaan llargs d’aquella noia ja els hi va agradar. I aleshores, la versió Disney va arribar a nosaltres. Però en realitat, és un conte de fades de la col•lecció dels germans Grimm i “rapunzel” és en realitat el nom d’una hortalissa. Per cert, que en la història original, la noia, embarassada del príncep resulta que té… que té BESSONS, al mig del desert. Ja m'extranyava a mi... bessons havien de ser!

29 de nov. 2011

Preguntes obertes sobre la Blancaneus


D’acord, direu que estic obsessionada, teniu raó. Però veure cada dia la Blancaneus (sigui en format pel•lícula, conte o representació teatral) m’ha fet plantejar alguns dubtes:


Què fan els nans amb la quantitat de pedres precioses que extreuen de la mina? On les venen?

I en cas que no en facin negoci... aleshores per què es passen hores treballant a la mina?

Si pensem que al bosc del set nans no existeix l’especulació immobiliària... per què no es van fer la casa més aprop de la feina? Així no haguessin tardat tant per arribar a casa i salvar la Blancaneus...

I per cert. Perquè havia cantat sempre "Ai-ho, ai-ho, a casa a descansar"?. No ho diuen en cap moment, diria!

El Príncep Blau fa un paperot, no? La seva gran intervenció en tot el conte és cantar una cançó al principi i sí, d’acord, fer un petó a la princesa per despertar-la. Ja n’hi ha prou amb això? S’ho podria ‘currar’ una mica més, no?


Veure els clàssics de Disney a aquestes alçades em costa, perquè és la cosa més ensucrada que pot haver-hi, per no parlar del paper de les ‘princeses’ (sí, d’acord, són de fa dècades)... I ja puc intentar de convèncer les petites de veure algunes de les pel•lícules d’animació més modernes... no hi ha manera (com m’arriben a agradar Los increíbles o Monstruos SA).

Només en deixen dues opcions: O la Blancaneus o la Ventafocs. “Tria, mama!”.

13 de nov. 2011

Començo a odiar la Blancaneus…



Fa tres setmanes vam anar al teatre, a veure ‘La Blancaneus i els set nans’.
El muntatge de Joventut de la Faràndula (de Sabadell) els va agradar molt (per sort, sempre que anem al teatre en surten encantades, bééééééé!!!!) i algunes idees van quedar molt clares. Una bruixa dolenta (no entenen que la madrastra-reina i la bruixa són la mateixa persona), una poma encara més dolenta (només la del teatre, eh, no fos cas que m’agafin mania a les pomes), la princesa, els set nans (“que porten barba i un nas de plàstic, mama”) i un príncep blau que fa un petó a la Blancaneus i es desperta. “I ja està, el conte s’ha acabat”, diuen.



Si afegim que una setmana abans d’anar al teatre ja n’havíem estat parlant i que el dia després del teatre vam cometre l’error (sí, va ser un error) de veure la versió Disney que tenim en DVD… ja us puc ben dir que començo a odiar la Blancaneus.

Cada dia volen veure la pel•lícula. Cada dia passem per davant del teatre. Cada dia he d’explicar el conte abans d’anar a dormir i he de cantar alguna de les cançons de l’obra (musical) que vam veure. Si al còctel hi afegiu que personalment mai m’han agradat les princeses clàssiques de Disney... que no ens passi res, oi? Recordo l’època “princeses” de la filla d’uns amics i semblava terrible. I per postres hem trobat uns DVD's portàtils que podríem posar al cotxe. Comencem a odiar la Blancaneus i comencem a tremolar. Pregunta: A quina edat comencen a demanar anar a Eurodisney?