Només la meva estimada Mafalda podia
definir a la perfecció aquesta “obsessió” de les petites per les dents que es
mouen i cauen. Des de fa setmanes… què dic setmanes… des de fa mesos, és un
dels temes preferits de les petites i de la classe. M’acosto a la classe i em
trobo una de les tutores declamant al vent: “Avui n’han caigut tres més”, i
tots ja sabem de què parla.
L’Ona i l’Estel són les petites de la
classe, de manera que per molt que els hi expliqui que les seves dents encara
tardaran una mica a bellugar-se, per elles ja fa mesos que n’hi ha una o dues
que es mouen. I et demanen que els hi toquis perquè vegis com es mou (ni un
mil·límetre, però què hi farem), et demanen que els hi expliquis perquè cauen i
d’on surten les dents noves, qui és el “Ratoncito Pérez” o “l’àngel”, perquè es
veu que porten un regalet però pot ser un o altra... això no ha quedat molt
clar.
El tema dents s’ha convertit en
gairebé una obsessió. Imagino que deu ser una cosa fascinant vist amb els seus
ulls. I la setmana passada, que vam anar al dentista a fer revisió de càries
(després de la nostra experiència fem revisió cada cinc o sis mesos), va ser el
tema estrella. En podeu llegir més a Bon dia, senyora càries / Caca, cul, pulpotomia i Una lliçó impressionant.
L’Ona va sortir súper contenta perquè
la dentista li havia dit que les dues de davant ja es començaven a bellugar.
L’Estel va sortir molt enfadada perquè
a ella no li havia dit que se li bellugués cap dent. “Aquesta dentista no en
sap perquè a mi sí que se’m belluga i no m’ho dit”.
I jo vaig sortir especialment feliç
perquè no hi ha cap càries, es renten bé les dents i fins al novembre-desembre
no hi hem de tornar. Això sí, sabent que l’Ona té la mossegada creuada i n’haurem
de parlar aviat.
Els vostres fills també estan
obsessionats amb les dents que cauen?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada