Què serem aquest any a l'escola?

Habemus projecte! Cada principi de curs comporta l’expectativa del projecte educatiu que triaran els nens a l’escola. Després de dues setmanes de debats, propostes, defensar idees i donar arguments... aquest P5 a casa tenim la classe de Les Daines i la classe de Les Muntanyes. Bufff, així d’entrada em vaig quedar ben parada, i us explico el perquè.

L’Estel (classe de Les Muntanyes), havia estat pensant durant tot l’estiu que volia proposar un nom relacionat amb l’aigua, el mar, la platja, els peixos... però el primer dia de classe ja va canviar de parer i es va “aliar” amb una altre nena per ser “Veterinaris”. I resulta que al final, després de debatre les propostes amb tota la classe i fer les votacions, han optat per ser muntanyes. No em desagrada gens, tindrem feina a fer excursions i anar als cims, aquest curs.

La història de Les Daines amb la classe de l’Ona té un recorregut més llarg. Primer de tot, quan em vaig quedar amb cara d’al·lucinada quan em van dir que volien ser daines, em va contestar: “Sóc com uns cérvols, mama”. Jo bàsicament barrinava què s’inventarà la mestra per muntar el projecte amb els nens... perquè d’entrada em semblava una tria complicada.  Però no dubto gens que aprendran moltíssimes coses i que serà un curs molt ben aprofitat. Però hi ha més història al darrera. L’Ona també volia alguna cosa relacionada amb el mar, però les nenes van unir-se i van decidir, totes, que els hi agradava daines. Són minoria, però com que els nens de la classe i alguna altre nena es van “dividir” entre ninjes, lleons i alguna altre idea, les daines  van “guanyar”.

El que més em va sorprendre va ser que l’Ona em digués de seguida que estaven fent “lobby”. L’any passat la petita va tenir algun conflicte, perquè les altres nenes de la classe, el grup amb el que ella volia jugar, ja es coneixien de la guarderia i alguna vegada li havien dit que no la hi volien. L’Ona sempre havia anat al seu aire, però començava a intentar fer el seu “grup d’amigues”. Això afectava a la petita, però veig que ha anat treballant aquest aspecte i que poc a poc, ha anat aconseguint formar-lo.

Ja us explicaré què en sortirà d’aquesta barreja de daines i muntanyes que tindrem a casa aquest curs.