Jo tenia un armari...

De la sèrie "Jo tenia un menjador"... arriba "Jo tenia un armari". Sí, un armari que quan el vaig comprar, havia de ser un armari fantàstic per a mi. Per poder tenir separada la roba d'estiu de la d'hivern, poder tenir les coses ben guardades en caixetes boniques. Estava posat en l'habitació que un futur seria de les nenes. I quan elles van néixer, ja vaig acceptar de cedir una part del MEU armari per a elles. Il·lusa! 

Aquest ERA el MEU  armari. Què hi ha ara? Roba d’estiu... de les nenes. Roba d’hivern... de les nenes. Sabates... de les nenes. Joguines...de les nenes. L’han ocupat del tot i no han tingut la decència ni de deixar-me un calaix. Encara recordo els primers mesos, quan tota la seva robeta em cabia en una calaixera.

Quan eren bebès, podia tenir els pantalonets en un calaix. Les samarretes i bodies en un altra. No distingia entre elles, perquè feien servir la mateixa roba. Amb el temps, vaig haver de començar a separar la roba, perquè una de les petites va començar a utilitzar una talla més que la seva germana. I es van fent grans... La calaixera ja no va ser suficient. Van començar a envair aquell que ERA el meu armari. La meitat de l’armari per jaquetes, vestits, camises... a l’altra meitat, un macro calaix per cada una (per les seves camisetes i pantalons). Un altre de conjunt per pijames i complements. I continuaran creixent... i què voldran aleshores? La invasió twin no és només una conspiració per dominar el planeta. A aquest pas trauran la roba del seu pare i meva del NOSTRE armari! I també l’ocuparan! I ara que hi penso... al de l’entradeta també hi hem començat a deixar coses seves... aaaaghhhhhh!!!!