Nens del segle XXI

Anem passejant pel carrer. Passem pel costat d’una cabina telefònica. Noto que es paren les dues.

    “Què és això, mama?”

   

    “Una cabina de telèfon”, responc. (I ja em preparo l’explicació perquè ja sé que no tardaran massa).

     “I per què serveix?” (ho sabia)

     “Doncs abans…” (no em deixen acabar la frase)

    “Abans de sortir nosaltres de la panxa?”, pregunten... (el temps es divideix entre el moment que elles eren dins la panxa i el moment en què en van sortir)

    “Sí, abans de sortir vosaltres de la panxa. Abans si estaves al carrer i necessitaves parlar amb algú, posaves unes monedes en aquesta màquina i podies parlar”.

     “És clar, i ara no es fan servir perquè tothom té mòbil”, conclouen les petites.

I continuen caminant. Ho tenen així de clar. I jo em quedo pensant que no fa tant que jo mateixa les utilitzava. Però és clar, era molt abans que l’Ona i l’Estel sortissin de la panxa.