Pinzellades del món (10) Croàcia

Reprenc una sèrie que em ve molt de gust publicar. Aquestes 'Pinzellades del món'. Una costa impressionant, petites. Com la Costa Brava, però al llarg de quilòmetres i quilòmetres. I el millor és saltar d’illa en illa, i agafar els ferrys per anar d’una punta a l’altra. Croàcia sorprèn per moltes coses, per la força del terreny, i no es pot oblidar la història més recent. Sibenik i Dubrovnik són dues ciutats precioses. Imagino que ara, amb vols directes i xàrters, la costa està molt més saturada. Nosaltres hi vam ser l’any 2002 i 2003, i encara no hi havia el boom turístic que hi ha ara (d’alemanys sí, naturalment). Els autocamp eren una opció meravellosa per plantar la tenda. El més colpidor va ser estar en una cala on tots els edificis encara deixaven visibles que no feia massa, la guerra havia fet estralls. Hi tornarem, petites?

“El món és molt gran, petites”. Tot va començar així. Un dia em van ajudar a arxivar les fotografies dels viatges. Al marge de preguntar com és que elles no hi sortien, feien deu mil preguntes. Així que em vaig inventar alguna historieta i personatge de cada viatge per tal que elles també en formessin part, encara que no hi fossin. Sempre els hi dic que les portaré a tots aquests llocs. Tant de bo. La fotografia és una de les meves grans passions. Em fa il·lusió compartir-les. Perquè si hi heu estat, us animeu a explicar les aventures, històries i personatges que us heu endut d’aquests llocs. I sinó, perquè us animeu a visitar-los

D'altres 'Pinzellades del món' 

IRLANDA DEL NORD
EGIPTE
BERLIN
FORMENTERA
CARCASSONNE
MONT SAINT MICHEL
LISBOA
ROMA

PARC FLUVIAL DEL RIU RIPOLL(SABADELL)

Viatjar amb amics i amb fills

La filla gran dels nostres amics, la Marta, va fer el resum, en
forma de dibuix, de la nostra escapada. Això sí que és estil!
Gràcies preciosa!

Viatjar amb amics no és fàcil. No em refereixo només a fer un viatge d’aquells d’aventura, o d’estar-se un mes a fora en un càmping, fent un safari o un trekking. Viatjar amb amics pot voler dir un cap de setmana en un apartament a 40 quilòmetres de casa. Sempre s’ha dit, i hi estic d’acord, que pots tenir una gran amistat amb una persona (o amb una parella, o fins i tot un grup d’amics), però que senzillament, a l’hora de viatjar no hi ha manera que “allò” funcioni. És veritat. Puc fer fàcilment la llista de persones amb qui sé que puc anar de viatge i amb quines no. I això no malmet de cap manera l’amistat, només que el ritme intern d’un viatge / estada requereix uns certs elements que hi ha gent amb qui els tens... i gent amb qui no. Estic segura que, com jo, al llarg de la vostra vida heu tingut sorpreses agradables i desagradables. I ho dic partint de la base i sabent que les persones canviem i evolucionem i per tant, les coses que ens eren vàlides 15 anys enrera ara potser ja no ens serveixen.

Però i si per postres hi afegim els fills? Els propis i els dels amics? Ahhhhh.... aleshores la cosa encara pot complicar-se més i ser una bomba de rellotgeria. Les tensions poden ser esfereïdores. No és fàcil compaginar maneres de fer, d'actuar, horaris, reaccions, ritmes, organització d’activitats, interessos, timmings, barreres de límits i paciències, patiment pel què pensaran o judicis sobre el que fas o fan... La llista podria ser inacabable. Més d’una amistat es deu haver trencat o refredat després d’un viatge. I moltes d’altres en surten reforçades. 

Aquests dies de Setmana Santa els vam passar, a la neu, amb uns amics que tenen dos fills, i formen part del reduït grup de persones amb qui sé que podem marxar plegats sense problemes. Perquè les coses flueixen. I la paraula clau és confiança i òbviament, unes afinitats llaurades a través dels anys. Quan estem junts agraeixo les converses, els consells, les bromes, els bons moments... Ara, ja només pensem en el cap de setmana que volem passar, també plegats, al nostre ventós i estimat Sant Pere Pescador.

I vosaltres... quines experiències heu tingut a l’hora de viatjar amb amics... i els fills? Ens voleu explicar la vostra millor o pitjor experiència?

(Aquest article és la meva col·laboració mensual amb DE TÚ A TÚ) 

Una excursió a Verdú (proposta per algun cap de setmana)

Avui us proposo una sortida divertida, interessant i en definitiva, un dia per passar amb la família. Nosaltres ja ho hem fet i us ho recomanem!

Un dia a Verdú:

La “descoberta” la vam fer gràcies als amics de Ecotallers. Verdú és un petit poble al costat de Tàrrega, però permet fer multitud d’activitats. Primer de tot podeu fer un tomb turístic amb La carreta, tirada per cavalls, on es fa una volta pel poble. De dalt estant, descobrireu que Verdú va tenir una de les fires de cavalls més importants de l’Estat i que venia gent de tot arreu, una fira que donava un dinamisme molt important fins als anys 70. A les petites els hi va encantar la carreta i el cavall, en “Sam”. Li van donar menjar i beure i des d'aleshores  que en parlen! Però un cop donada la volta pel poble, es pot veure el Museu de Joguets i Autòmats (fundat al 2004 en un edifici del segle XV amb més de mil joguets), veure el Castell de Verdú (l’edifici més emblemàtic), fer una visita temàtica de l’ofici de la ceràmica i veure les botigues ceramistes (el signe d’identitat d’aquesta ceràmica és el seu color negre), poder veure les vinyes o el poblat ibèric dels Estinclells. Ens ho vam passar molt bé i vam fer un bon dinar. Us ho recomanem!!

Si us interessés, a Ecotallers fan ofertes molt interessants.

WEB: www.ecotallers.com
Twitter: @ecotallersSCCL

Reserves: 630687839 (Montse)

Mail: montse@ecotallers.com

Festa de la Primavera

Avui hem estat a la Festa de la Primavera, a l'Espai Natura Unnim, al bosc de Can Deu de Sabadell. El dia no ha acompanyat del tot, però les petites s'ho han passat molt bé. D'entrada els hi fa "por" participar en aquestes festes, i s'enganxen a les faldilles, com se sol dir. Només dura una estoneta. Hem fet ratolins, titelles de dit, hem vist òlives i mussols, ens hem pintat la cara, hem vist mussols i cargols gegants en una cercavila... I també hem vist els animals de la granja. L'Ona estava encantada. "Jo sóc de la classe dels ratolins, mama!".