L’altre dia, remenant papers, vaig trobar aquesta foto esgrogueïda. Sóc jo, de petita, crec que era al Tibidabo. M’agafo al volant del cotxe com fan les meves filles. Movent-lo apassionadament, convençuda que els meus moviments poden fer canviar la direcció marcada pel traçat. I sortir volant i trobar-me amb un drac al cel...
Ara, quan les veig a les dues enfilades al cotxe de bombers o a una furgoneta amb material de surf al sostre, em pregunto com pot ser que els hi agradi tant donar voltes i voltes al mateix circuit. La primera vegada que van pujar-hi vaig gravar en vídeo 4 minuts i 20 segons de voltes. Sempre iguals. Vaig acabar ben marejada. Què hi troben?
Els adults no hauríem d’oblidar tant ràpidament i buscar el nen que portem a dins. Segur que gaudiríem la vida d’una manera diferent, trobant al•licients a les coses més senzilles. I val a dir que el meu circuit era molt més 'xulo' que el seu! ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada