El ‘car-migdiading’

Senyores i senyors! De ben segur que han sentit parlar del car-sharing (un sistema per compartir trajectes en cotxe) o fins i tot del tunning (aquells canvis d’imatge que fan als cotxes). Però havien sentit mai abans parlar del ‘car-migdiading’?.

No es podria qualificar com a esport de risc, però sí de supervivència. Nosaltres el practiquem bàsicament algun cap de setmana. Després de dinar, no hi ha manera que les petites vulguin anar a fer la migdiada. Segurament amb només una criatura és més fàcil que es calmin i s’adormin, però una per l’altra, s’engresquen a jugar i no hi ha manera. I això que la majoria de vegades, estan mortes de son. Hem provat de tot. Al seu llit, al sofà, separades, amb nosaltres al llit, al sofà, explicant contes o escoltant música suau.

Quan ens donem per vençuts, esgotats... diem allò de “vinga va, marxem que avui no hi ha manera”. Elles criden contentes. “Anem, anem!”. Saps perfectament que quan no dormen després estaran insuportables. Perquè sí, perquè ho saps. Però ja els hi pots explicar que elles criden i canten.

 

Pugem al cotxe. Ni tan sols hem sortit del garatge que ja s’han adormit a la cadireta.

I és en aquest punt quan et trobes a dos quarts de quatre de la tarda d’un diumenge parat en el pàrquing buit d’una gran superfície... o al costat del Parc mirant com els ànecs es persegueixen al llac... o si tens sort i practiques el ‘car-migdiading’ en dissabte, puc anar de botigues i amb més tranquil•litat que mai provar-me aquells texans que fa un mes que dic que m’he de comprar. O potser algun dia algú ens trobarà a tots ben adormits a dins del cotxe.