Crec que és inevitable que quan estàs embarassada (i segurament més quan és la primera vegada), la PANXA ens obsessioni. A mi em va passar. Obsessionar en el bon sentit de la paraula. Era fascinant saber què passava dins, amb dues criatures que creixien i que començava a notar. Físicament intentava imaginar fins on podria arribar a créixer la meva panxa. Em fascinava veure com la petita piga que tinc dins del melic i que mai havia pogut veure del tot, durant l’embaràs gairebé “sortia” de la meva panxa.
Crec que és un moment tant especial, excepcional i únic que per això, moltes dones tenim, hem tingut i tindrem la necessitat de captar aquest moment amb el que jo anomeno una “fotografia especial”. Pot ser artística, simpàtica, d’un instant, vestides, despullades. En tot cas, ESPECIAL. No és només una fotografia que capti només el moment en què estem embarassades. Jo volia que captés el meu estat d’ànim, aquella tranquil·litat, serenor, il·lusió, expectativa... Sabia que una de les meves nebodes, que és dissenyadora i una fotògrafa amb un ull excepcional, era la persona que podia fer-ho. Va ser una sessió molt especial. Però deu tenir la sensibilitat sintonitzada per captar a la perfecció el que cada futura mare busquem, perquè no sóc la única que li he demanat...
I vosaltres, vau tenir necessitat que tenir una fotografia especial de la vostra panxa?
Jo també vaig voler tenir fotos ben especials de la meva panxa. Gairebé cada dia me'n feia, però un dia vam anar a una sessió de fotos d'una botiga de bebès, i allà em van fer de molt boniques. Hi ha una que guardo amb molt de carinyo, feta en blanc i negre i el nom del meu nen escrit a la panxa en vermell. Molt bonica :)
ResponEliminaUna imatge preciosa!!!
EliminaI la combinació de B/N i color m'encanta!!
Jo tinc moltes fotos de la panxa de l'embaràs de l'Andreu. De fet tinc una feta cada mes amb la mateixa posició i es pot veure l'evolució d'una manera molt clara. Amb en Biel em vaig despistar més la veritat però alguna tinc també...
ResponEliminaAra foto especial especial doncs no, no em vaig fer cap.
Les dues de dalt són teves?
Hola Esther! Jo crec que totes són ben especials, no? Jo ara les miro i em sembla impossible quan em miro... :)
EliminaPel que fa les fotos, sí, la de baix sóc jo. L'altre és una altre mare a qui la meva neboda va retratar...
Jo amb la petita sí que m'en vaig fer moltes!!
ResponEliminaHe de confessar, que ara no m'he n'estic fent tantes, pero ho tinc pendent perquè també en sento la necessitat i tinc ganes de fer-les!
Doncs ja t'estan animant, Onavis!
EliminaUn muaks enorme per la meva fotògrafa preferida!
ResponElimina