12 de març 2012

Com es pot abandonar un nadó?



Fa un parell de mesos hi va haver una notícia que em va impactar. Els Mossos d’Esquadra investigaven la mort d’un nadó que va ser localitzat en una empresa de residus. Els serveis d’emergència van rebre l’avís d’un treballador del centre que alertava que havia trobat el nadó, ja sense vida, en una de les cintes transportadores de l’empresa. Vaig redactar la notícia i mentre érem a l’estudi i la llegia, el cor i el cap m’anaven a mil.

Fa un parell de setmanes, a Barberà del Vallès, uns joves es van trobar (de matinada), un bebè abandonat de quatre mesos. La petita encara era viva. Avui, aquest matí, només arribar a la feina m’he trobat amb el comunicat dels Mossos d’Esquadra que havien detingut un home de 26 anys per intentar matar la seva exdona i després abandonar aquesta criatura.

No m’entra al cap. Hi ha coses que no puc arribar a processar. Puc arribar a entendre la desesperació d’uns pares, el dolor, la impossibilitat, l’horror, la incapacitat, la irresponsabilitat o la inconsciència. Però no puc entendre perquè aquesta criatura s’ha de deixar abandonada enmig d’un carrer esperant que algú la trobi (si volen que tingui sort), o senzillament que s’abandoni a una mort segura. No puc ni imaginar-me la situació. Ara he entès que separar-se d’un fill sense desitjar-ho ha de ser la cosa més dura per una mare. Perdre l'ésser que més estimes. Però si no es vol aquest fill, és necessari deixar-lo al costat d’un contenidor? D'un contenidor, com si fos una bossa d'escombraries! Sempre he pensat que potser seria millor lliurar-lo a un hospital o a la policia. No ho sé, potser és la línia vermella que marca la diferència entre la decisió més dura de la teva vida o un homicidi.




4 comentaris:

  1. Jo aquest tipus de notícies no puc ni llegir-les (no sé què faria si a sobre hagués de redactar-les)... em poso fatal, se'm cauen les llàgrimes, prefereixo no saber. No m'entra al cap que algú pugui fer això. No ho entenc, hi ha tants llocs on el podrien deixar, i no deixar-lo morir de fred o gana...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, a mi ja m'afectaven abans, però ara encara més...
      a mi tampoc m'entra el cap... he conegut algun cas (com dic al post, que per inconsciència, incapacitat o pànic han donat el bebè en adopció pq en aquell moment aquelles persones consideraven que era el millor per la criatura), i ho entenc, i penso que ha de ser molt dur... però se'm fa difícil imaginar algú deixant un bebè al costat d'un contenidor... és que no puc, senzillament no puc...

      Elimina
  2. Molt fort! Ara he sentit a les notícies aquest últim cas. Jo no hi puc ni pensar!
    És molt fort, i com dius, si realment no el volen o no el poden cuidar, podrien deixar-los en llocs on algú se'n fes càrrec.

    ResponElimina
  3. És horrible. Horrible. L'exemple més clar que les persones podem arribar a ser molt pijor que les bèsties.

    Petons, Núria.

    Anna

    ResponElimina