“Mira mama, la meva lletra”.
“Aquesta lletra és la de la iaia”
“Mira mama, aquí posa Ona”
“Aquí què diu, papa?”
Des de fa setmanes que estan aprenent les lletres en base al seu nom. L’Ona, que es fixa en tot, les localitza a la primera. Comprant al Mercadona, a Barcelona, a l'Ikea de Badalona o en un guió, quan posa el nom del programa ‘A bona hora’. I ja es coneix molts dels noms dels nens de la classe. En aquest sentit l’Estel ho té més complicat. És difícil trobar ‘estels’ als cartells, la publicitat o a les revistes. Però sí que troba les lletres per separat.
És d’aquells aprenentatges que em fascinen. No ho puc evitar. Em fascina veure com de cop les lletres, per a elles, prenen un sentit. També té inconvenients. Cada matí del món, a la parada de l’autobús per anar a l’escola, el meu home llegeix deu mil vegades el mateix anunci. Està desitjant que li canviïn perquè ja se sap de memòria totes les ofertes de ‘Blancolor’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada