3 de març 2012

Quan els fars s'apaguen però hem de continuar el camí

"El far s'ha apagat, però la seva llum ens guiarà per sempre".

És el que vaig escriure el 3 de març del 2007, el dia que va morir el meu pare.

Avui ja en fa cinc anys.
Et trobo a faltar...

8 comentaris:

  1. No deu ser gens fàcil perdre tant al pare com a la mare.
    Imagino que s'ha d'apendre a conviure amb això.
    Una abraçada ben forta, bonica.

    ResponElimina
  2. Què Difícil Núria. Una abraçada molt forta

    ResponElimina
  3. l'avi tenia llum propia.
    jo també l'enyoro.
    mua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. per sort tenim molta gent que ens il·lumina.
      tu n'ets una!
      t'estimo

      Elimina