25 d’ag. 2011

L’etern dilema: bessons, junts o separats?


 
P3. I l’eterna pregunta. Són bessones. Aniran juntes o separades a l’escola?. L’etern dilema i l’etern judici que en fan els altres, sigui quina sigui la teva decisió (sí, judici, deixeu-me que ho digui, perquè últimament m’he sentit jutjada).

Sóc mare de bessones, i no sé quina és la millor decisió. Ni tant sols sé si hem fet bé o no. Només sé que no és ni ha estat gens fàcil prendre-la. Qui es pensi que no l’hem pensada, donat voltes, parlat i consultat, s’equivoca. Juntes o separades. Em sento identificada amb les dues postures, jo també tinc moments que crec que no separar-les és molt millor... d’altres que tinc claríssim que han d’anar a classes diferents. Però, per desgràcia... les coses no són tant senzilles. Les coses no són ni blanques ni negres. Corro el risc de ser políticament incorrecte, però em comencen a molestar  les postures categòriques i intransigents, ja siguin a una banda o a l’altra. A favor o en contra. Em molesta la gent que em diu que “és inadmissible que separin els bessons” o “sempre se’ls ha de separar” i em reclamen que en faci bandera. O em diuen que és la posició més fàcil per a mi. No em coneixen, no coneixen les nenes i no saben com és la logística amb bessons.

La nostra decisió ha estat, després de molt parlar-ne i escoltar opinions diferents, que vagin a classes separades. Sóc la primera que fa quatre mesos no ho tenia clar. Ara mateix continuo sense saber si serà la millor opció o no. No tinc una vareta màgica. Per una banda, crec que si han estat tant bé a l’escola bressol i no han tingut mai problemes per dir-me adéu al matí era precisament perquè estaven juntes a la classe. “Ah, molt bé, tu també et quedes a la classe, no?”, devien dir-se una a l’altre. Per l’altra, tot i que aquest estiu la seva complicitat ha estat màxima – com mai, ha estat tant divertit - , en els darrers quatre mesos he vist actituds entre elles que em fan pensar que si estan unes hores separades, cadascuna a la seva classe, no els hi farà cap mal. I és que a la guarderia, aquest curs passat ja havien perdut “personalitat”. La majoria de pares les coneixien únicament com les “bessones”... i això sí que no m’agrada. (I deixo oberta una altre pregunta: la relació entre bessons idèntics és molt més estreta que no pas els que no ho són?)

Però  ara també tinc una por creixent: Què pot passar si un cop comencin les classes una plora o està trista perquè vol anar amb la seva germana i l’altre no? Òbviament, tal i com vam parlar amb la directora, haurem de veure l’evolució dels primers dies i les primeres setmanes per conèixer la seva reacció.

Aquest mes de setembre serà diferent. Fa dos anys van començar a l’escola bressol i estàvem nerviosos. L’any passat, com que ja coneixíem el centre, sabíem que elles hi anaven contentes i per postres tenien la mateixa professora, estàvem molt feliços. Ara estrenem escola i comencem a P3. Torno a estar nerviosa.

A punt per començar l’escola. A punt per començar l’escola?

17 comentaris:

  1. Hola, Núria. Suposo que és normal. Jo encara no he viscut aquesta sensació, però inevitablement algun dia m'arribarà i encara que no tingui bessones, els nervis no crec que es diferenciïn molt. Passarà, i tot anirà bé, ja ho veuràs.
    Sobre el tema de juntes o separades, els ho heu preguntat? I en cas que no els agradi el que heu decidit, un cop veieu que el canvi no els agrada, poden tornar a anar juntes, us ho permetrien? Si és així, cap problema. El temps dirà el que els és millor. Entenc que et facin ràbia els judicis. Són odiosos. Ànims i repeteixo, segur que anirà bé. Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Bueno, no sé si et servirà la meva opinió però com a mestre et puc dir que el que es considera més "sa" (i poso aquesta paraula molt entre cometes) per a tothom és que els bessons es separin. Bé, a les escoles on jo he treballat es pensava així... Menys a les d'una línia on no hi ha més remeï que els petits vagin junts clar.

    El per què d'aquesta separació? doncs hi ha molts motius que en molts casos és la prevenció d'una cosa que no té perquè passar però que per si de cas ja es posa la tirita abans que la ferida.

    Un dels motius és per fomentar la independència d'un i de l'altra. S'intenta que els nens bessons estableixin relacions afectives amb altres nens de la classe sense que aquests nens siguin el propi germà o amics comuns entre ells. D'aquesta manera es pensa que es potencia més el desenvolupament individual i la capacitat per establir relacions socials i afectives sense dependre de l'altre o del seu entorn.

    Un altre motiu és evitar comparacions entre ells. De vegades hi ha un dels germans que, per exemple, és més trempat per a les tasques escolars. Tenint els nens separats s'evita que hi hagi una comparació directa amb el germà i, per tant, que es desenvolupi un sentiment d'inferioritat respecte l'altra. També es pensa que s'eviten competitivitats innecessàries.

    De la mateixa manera també s'evita que els pares facin comparacions d'una manera directa (hi ha pares que es dediquen a mirar quin dels dos ho fa millor encara que això sigui horrible). Per molt que les classes vagin a la par sempre hi ha diferències i això fa que les diferències entre els nens quedin una mica més camuflades.

    Jo vaig estar en una escola on hi havia bessons des de primer fins a sisè que ja és difícil que passi això i el cert és que allà hi havia de tot. Des dels nens que potser no haguessin necessitat cap separació fins els que millor separats que junts perquè hagués estat un desastre tenir-los a la mateixa classe.

    Imagino que el més sensat seria respectar la decisió dels pares sempre tenint en compte les característiques dels propis fills però això avui dia és força impensable tenint en compte la manca de recursos.

    ResponElimina
  3. Hola Esther,
    Sóc la Núria, que ara no em deixa identificar. Moltíssimes gràcies per l’extens i acurat comentari. Crec que has detallat moltes de les coses que hem vist quests darrers mesos i que també han marcat la nostra decisió.
    Al parc, per exemple, no solen jugar amb nens que no coneixen o que volen jugar amb elles… i tinc la sensació que és perquè “ja en tenen prou jugant entre elles”. De veritat, és un llistat increíble que coses que ja hem detectat. No és fácil, però ja veurem com van les coses…

    Míriam, en principi des de l’escola ens van deixar clar que si nosaltres decidíem que volíem que anessin juntes a classe, respectaven totalment la nostra decisió. La directora és una persona que dóna una confiança brutal i això em deixa molt tranquila.

    Ja us explicaré com va.
    Una abraçada i gràcies a les dues per comentar

    ResponElimina
  4. Me n'alegra que t'hagi agradat el comentari perquè ja estava pensant que pensaries que quin rotllo he deixat anar!

    Jo penso que vosaltres coneixeu bé a les criatures i si ja heu vist algunes cosetes que us indiquen que aniran millor separades és perquè segurament serà així.

    A les escoles hi ha molts bessons separats i t'asseguro que la separació és molt més traumàtica pels pares que pels nens. Els nens són nens i per gràcia o per desgràcia (en segons quins casos) s'acostumen a tot. Els hi pot costar més o menys però s'acaben sortint.

    Pel que deies dels bessons idèntics. La veritat que no sé si deuen tenir una relació més estreta però els pobres deuen acabar ben farts que les mestres els confonguem :-P

    Entenc els teus nervis perquè l'Andreu comença P3 aquest any i a casa també estem nerviosos (jo més) però segur que se'n surten perfectament.

    ResponElimina
  5. A l'escola del meu fill gran hi ha un nen que té un germà bessó. Quan vaig saber que els havien separat la meva primera reacció va ser de sorpresa. Vaig pensar ¿per què? Jo no sóc mestre, ni psicòloga pero crec que no els faria mal estar junts els germans bessons ni crec que influeixi a l'hora de socialitzar-se (paraula que no m'agrada gens, per cert). Crec que el més encertat és el que dius al final, observar-les i veure la seva evolució.
    Referent a les frases categòriques, en el món de les mares es bastant habitual així que paciència. El més important es que les teves petites siguin felices a l'escola. Ja aniràs explicant
    Records. Sandra

    ResponElimina
  6. Esther! el comentari és súper interessant o sigui que no et tallis!

    Sandra, gràcies per comentar... ja us aniré explicant!

    ResponElimina
  7. Tens molta sort si t'han deixat participar en aquesta decisió. A nosaltres ens van imposar separar-los i no ens van voler ni escoltar. Vam tenir molts problemes perquè ja vam començar el curs girats. Tot eren inconvenients i ells tot just havien de fer un any. M'he convertit en una estudiosa del tema sense tenir-ne cap intenció. El que sí que tinc clar és que és una decisió conjunta i comptant amb els bessons (quan es pugui) i s'ha de ser flexible. Tu has pres la decisió amb el cor i probablement no t'has equivocat. Elles t'han guiat i ho tornaran a fer. Ànims i molta sort!

    ResponElimina
  8. Jo (des de fora) penso que heu triat una bona opció, sobretot tenint en compte el molt que l'heu sospesada i tots els factors que heu tingut en compte. A més, suposo que si hi hagués alguna cosa que no et convencés podries rctificar, no?
    De totes maneres, segur que no caldrà perquè tot anirà molt bé!
    Ja ens explicaràs!

    ResponElimina
  9. plas plas plas plas (aplaudiment) Has expressat tot allò que jo penso. Nosaltres estem en la mateixa situació: comencem P3 i als nervis de començar escola nova es suma la separació (en el nostre cas els pares no hi tenim res a dir). Jo tampoc hi tinc una postura clara: les meves tenen altres amics i amigues, al parque o a la piscina sovint juguen separades, però alhora es busquen molt, es "control·len". I també em trobo amb que tothom em demana que em postuli o em defensa a mort una de les dues postures. Doncs no ho se... Per sort serà una separació parcial: a l'escola on aniran elles les dues classes del curs fan activitats juntes, les barregen sovint, fan racons juntes... A veure com va la "vuelta al cole"

    ResponElimina
  10. Gràcies a totes pels comentaris!
    Mirashka, les nostres també es "controlen"... quan fa una estona que no es veuen, et pregunten... "on és l'Ona?" "on és l'Estel?" ;) A l'escola també faran coses conjuntes, ja ens ho anirem explicant!!!

    ResponElimina
  11. Benvolguda,

    Acabo d'arribar al teu blog, una mica per casualitat. Ho he vist al facebook del 3cat24 i com que jo soc bessona m'ha atret el tema.
    Responent a la qüestió que planteges, jo et diria, per experiència pròpia que és millor que vagin separades. Jo vaig anar fins als 13 anys en una escola rural i clar, anàvem les dues a la mateixa classe, erem molt pocs alumnes. Quan vam anar a l'institut ens van separar i no va ser pas cap trauma, cadascuna es va desenvolupar amb les coses que més ens agraden, i cadascuna va fer el seu grup d'amics, tot i que també en teníem de comuns, ja que ens quedàvem a dinar al menjador escolar i era l'hora per explicar-nos coses.
    Jo crec que és enriquidor per les dues que vagin separades, tindran els seus moments, ara de petites i després de grans que s'explicaran què han fet al llarg del dia.
    Una abraçada i ja t'aniré llegint.

    ResponElimina
  12. Hola!
    Moltíssimes gràcies per comentar i benvinguda a la invasió!!! M'agrada molt trobar-me amb gent que em para, o llegeix el bloc, i m'explica que és bessó/bessona... jo també penso que així s'explicaran les coses i ja tenen moltes hores al dia per estar juntes!
    Gràcies de nou per comentar i espero que ho continuis fent!

    ResponElimina
  13. Hola!
    Doncs estic totalment d'acord amb l'esther quan diu que molts cops la separació és més traumàtica per als pares que per als nens. Tampoc sóc amiga d'afirmacions categòriques. Només puc parlar de la meva experiència com a mare de bessons (bessones també, en el meu cas). En el meu cas, van separades des de la llar d'infants i han continuat per separat a P3. Penso que els ha anat molt bé per trencar els rols que tenien establerts entre elles i obrir-se a altres nens.És cert que a principi de curs, a P3, a una d'elles li va costar més i en quant sortia al pati buscava la seva germana, però segons em comenta la mestra ha estat qüestió de temps i l'adaptació finalment ha estat total. Ara molts cops juguen juntes però també se saben relacionar de forma independent. Però com comenteu, cada cas es un món i ningú millor que l'instint dels pares per prendre una decisió.

    ResponElimina
  14. Hola Núria, ja se que aquest post es de fa molt temps, però l'he buscat perquè ara em trobo en aquesta difícil i complicada situació que anem evitant fins que un dia ens arriba la "preinscripció" i llavors ja no hi ha excusa que valgui...
    Nosaltres també tenim dues nenes bessones i li em donat mil voltes i ens em fet mil preguntes, hem llegit molts articles relacionats i hem preguntat a bessons, mestres, psicòlegs, etc.. abans de prendre la decisió, i com tu dius, el que realment importa es conèixer les teves filles i el que tu creus que serà millor per a elles, encara que això mai ho sabrem (perquè crec que sigui quina sigui l’opció escollida sempre ens preguntarem si aquesta era la correcta)
    Finalment em optat per a que vagin separades, ja t’aniré contant a veure com ens va...
    M’agrada moltíssim aquest blog ja que molts cops em sento identificada amb tu i em fa veure que ens queda un llarg camí per recórrer, ja que abans era treure el “panyal”, ara el cole, i més endavant un altra i un altra, i així un dia a dia ple de noves emocions i nous coneixements de les nenes que ens enriqueixen molts al pares ;)
    Una forta abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Andrea!
      és un caminet que anem fent i hem d'anar resseguint. Sempre fem el que pensem que serà millor per ells, però crec que el més important és que siguem conscients que no tenim veritats absolutes i ens podem equivocar. I també hem d'entendre que les nostres decisions i opinions poden anar variant, perquè quan les nenes es fan més grans, les seves opinions compten molt més, perquè ens poden explicar com se senten a l'escola, si es troben a faltar o no, etcètera..
      Ànims amb la pre-inscripció (un moment molt durillo) i sobretot, quan comenci el curs. Ja m'explicaràs com va anant :-)

      I moltes gràcies per llegir el blog, saber que hi ha gent que el llegeix per saber com t'ha anat a tu en períodes concrets de les bessones, o per riure una bona estona i consolar-nos amb allò de "això ens deu passar a tots els pares de bessons", fan ganes de continuar escrivint.

      Una abraçada

      Elimina
  15. Hola!
    He arribat fins aquí buscant informació sobre els bessons i l'escola.

    Jo tinc bessons (nen i nena), que van anar junts a l'escola bressol i separats des des de P3. Ara estan a P5 i, per tant, el curs que ve començaran primària.

    Tot i que vam estar d'acord amb la separació quan van començar el cicle infantil (per cert, l'escola no ens va demanar en cap moment la nostra opinió), ara ens estem plantejant seriosament demanar que els ajuntin a la mateixa classe...

    A casa ens costa conciliar els dos ritmes diferents de les dues classes: aquesta circumstància genera rivalitat entre els meus bessons, enlloc d'evitar comparacions.

    També ens ha generat més feina a casa: dos projectes diferents, dies diferents de les famílies a l'aula, justificar constantment als meus fills perque el dia de portes obertes vaig a veure un mentre l'altre s'ha d'esperar...., i altres detalls que a mí, particularment, em generen angoixa...

    És per això que voldria parlar amb l'escola, però em fa por encetar una guerra que previsiblement em demanarà molta dedicació d'energia i que, no sé perque em temo, no em servirà de res...

    En fi, hi vaig reflexionant....

    Gràcies pel blog! M'ha encantat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joana!
      vaja, veig que els tenim de la mateixa edat... el que està clar és que cada cas és diferent! A mi no m'arriba a angoixar, i quan passa (el tema rivalitats, comparacions), intento prendre-m'ho com una oportunitat. A mi justament el que més m'agrada que vagin separades és que cada una treballa un projecte, poden buscar coses diferents, aprenen coses diferents, i això em dóna la oportunitat de tenir un espai propi amb cada una (encara que em requereixi una mica més de temps).

      El tema per exemple sí que l'hem controlat amb el tema extraescolars. De moment fan les mateixes, perquè així ho han triat elles i nosaltres. (elles en trien una i nosaltres l'altra). Perquè això sí que ens suposa un trasbals logístic... però també som molt conscients que no els hi agrada el mateix, i per tant , arribarà un moment que faran coses diferents perquè tenen interessos diferents...

      Cada parell de bessons és un cas, però només et puc recomanar que si el tema t'angoixa, no dubtis en parlar-ho amb l'escola. I suposo que coneixes la pàgina de Múltiples, una decisión de los padres, que lluiten perquè la decisió de portar bessons junts o separats sigui dels pares també. Si necessites res, la Meritxell segur que t'ajuda :-)

      Una abraçada i benvinguda
      Núria

      Elimina