He canviat de professió. He passat a ser una xantatgista professional. Tinc la sensació que sóc la protagonista d’una d’aquelles pel·lícules d’acció on l’heroi (o l’antiheroi, com vulgueu) es passa tot el metratge negociant suborns o rescats.
Per ser xantatgista professional calen uns requisits imprescindibles:
1) Muntanyes de paciència, perquè “negociar” amb dues criatures de dos anys i mig que sembla que ens hagin segrestat és esgotador. Estar amb elles 24 hores al dia requereix el desenvolupament del màster en resolució de conflictes.
2) Lacasitos, M&Ms o xocolata. Sí, ho confesso. He utilitzat el mètode xantatgista fàcil per aconseguir que surtin del parc, que facin una passejadeta o que facin cas.
3) Plastilina, pintures i llibretes. La plastilina és una activitat que hem descobert aquest estiu. “Ara hem de marxar del parc, vinga, que anirem a jugar amb la plastilina!”. I de moment, funciona.
4) “Els cavallitus”. Ai! Quan les veig donant voltes en el mateix cotxe sobre el mateix recorregut circular, intento recordar quan era petita... perquè ens agradaven tant els cavallitus?
Per ser xantatgista professional calen uns requisits imprescindibles:
1) Muntanyes de paciència, perquè “negociar” amb dues criatures de dos anys i mig que sembla que ens hagin segrestat és esgotador. Estar amb elles 24 hores al dia requereix el desenvolupament del màster en resolució de conflictes.
2) Lacasitos, M&Ms o xocolata. Sí, ho confesso. He utilitzat el mètode xantatgista fàcil per aconseguir que surtin del parc, que facin una passejadeta o que facin cas.
3) Plastilina, pintures i llibretes. La plastilina és una activitat que hem descobert aquest estiu. “Ara hem de marxar del parc, vinga, que anirem a jugar amb la plastilina!”. I de moment, funciona.
4) “Els cavallitus”. Ai! Quan les veig donant voltes en el mateix cotxe sobre el mateix recorregut circular, intento recordar quan era petita... perquè ens agradaven tant els cavallitus?
5) “Vinga, que anirem en bicicleta!”. Els hi encanta, per tant, sempre és una bona manera d’aconseguir el nostre objectiu.
Ja ho heu vist. Només tenen dos anys i mig i ja ens tenen ben segrestats. Dubto que algú pugui pagar un rescat per nosaltres. Però també és veritat que patim un agradable síndrome d’Estocolm.
Ja ho heu vist. Només tenen dos anys i mig i ja ens tenen ben segrestats. Dubto que algú pugui pagar un rescat per nosaltres. Però també és veritat que patim un agradable síndrome d’Estocolm.
Veig que practiques l'art de la distracció a les mil meravelles! hehehe
ResponEliminaL'important és que funcioni! Cada mare té les seves arts per aconseguir-ho!
ResponEliminaNosaltres aquest any estem practicant el xantatge amb els "polins"... Si és que una ja fa el que pot, no?
ResponEliminaAquest any el xantange, el proper segurament fer pallassades! és una evolució això!
ResponEliminaJajajaja, Esther, els polins són els flaixos?
ResponEliminaMés pallassades encara? Xo si som una teatreros a casa.....;)
Una abraçada a totes i gràcies x comentar!
Núria
Sí, són els flaixos. Aquí el meu fill s'estima més anomenar-los "polins"...
ResponElimina