L’etern dilema: bessons, junts o separats?

 

P3. I l’eterna pregunta. Són bessones. Aniran juntes o separades a l’escola?. L’etern dilema i l’etern judici que en fan els altres, sigui quina sigui la teva decisió (sí, judici, deixeu-me que ho digui, perquè últimament m’he sentit jutjada).

Sóc mare de bessones, i no sé quina és la millor decisió. Ni tant sols sé si hem fet bé o no. Només sé que no és ni ha estat gens fàcil prendre-la. Qui es pensi que no l’hem pensada, donat voltes, parlat i consultat, s’equivoca. Juntes o separades. Em sento identificada amb les dues postures, jo també tinc moments que crec que no separar-les és molt millor... d’altres que tinc claríssim que han d’anar a classes diferents. Però, per desgràcia... les coses no són tant senzilles. Les coses no són ni blanques ni negres. Corro el risc de ser políticament incorrecte, però em comencen a molestar  les postures categòriques i intransigents, ja siguin a una banda o a l’altra. A favor o en contra. Em molesta la gent que em diu que “és inadmissible que separin els bessons” o “sempre se’ls ha de separar” i em reclamen que en faci bandera. O em diuen que és la posició més fàcil per a mi. No em coneixen, no coneixen les nenes i no saben com és la logística amb bessons.

La nostra decisió ha estat, després de molt parlar-ne i escoltar opinions diferents, que vagin a classes separades. Sóc la primera que fa quatre mesos no ho tenia clar. Ara mateix continuo sense saber si serà la millor opció o no. No tinc una vareta màgica. Per una banda, crec que si han estat tant bé a l’escola bressol i no han tingut mai problemes per dir-me adéu al matí era precisament perquè estaven juntes a la classe. “Ah, molt bé, tu també et quedes a la classe, no?”, devien dir-se una a l’altre. Per l’altra, tot i que aquest estiu la seva complicitat ha estat màxima – com mai, ha estat tant divertit - , en els darrers quatre mesos he vist actituds entre elles que em fan pensar que si estan unes hores separades, cadascuna a la seva classe, no els hi farà cap mal. I és que a la guarderia, aquest curs passat ja havien perdut “personalitat”. La majoria de pares les coneixien únicament com les “bessones”... i això sí que no m’agrada. (I deixo oberta una altre pregunta: la relació entre bessons idèntics és molt més estreta que no pas els que no ho són?)

Però  ara també tinc una por creixent: Què pot passar si un cop comencin les classes una plora o està trista perquè vol anar amb la seva germana i l’altre no? Òbviament, tal i com vam parlar amb la directora, haurem de veure l’evolució dels primers dies i les primeres setmanes per conèixer la seva reacció.

Aquest mes de setembre serà diferent. Fa dos anys van començar a l’escola bressol i estàvem nerviosos. L’any passat, com que ja coneixíem el centre, sabíem que elles hi anaven contentes i per postres tenien la mateixa professora, estàvem molt feliços. Ara estrenem escola i comencem a P3. Torno a estar nerviosa.

A punt per començar l’escola. A punt per començar l’escola?