Ara sí, adéu “pipa”

Tres dies. La operació “Piu-Piu” ha durat tres dies, però crec que la podem donar per finalitzada. La missió ha estat acomplerta. L’únic “entrebanc” ha estat que una de les petites s’ha llevat durant els dos primers dos dies a dos quarts de set del matí. Suposo que al no trobar la pipa, s’ha desvetllat i els nostres dies han començat ben d’hora. Avui s’ha despertat a les vuit, hora habitual.

Penso que a vegades, aquestes “transicions” ens fan més por als pares que als nens. Al gener, quan els Reis es van emportar “la pipa del dia”, ens va sorprendre que no fos gens traumàtic. Senzillament, no la van demanar més. Era clar, els Reis els hi havia canviat els xumets per una cuineta per jugar.

Ara m’han tornat a sorprendre. Confesso que aquesta vegada em pensava que seria més traumàtic perquè en depenien per moltes coses. Però ara ni tant sols demanen per la pipa. En tres dies, només ho han comentat un moment, i l’explicació ha estat molt simple: “Te’n recordes que se les han emportat els ocells?”. Resposta: “Aaaaaah ,sí. Pels ocellets petits, sí, mama?.

Mmmmmm, quantes coses ens han d’ensenyar encara!
Les vacances són a punt d’acabar, i el meu cervell ja ha fet un clic. Caldrà veure com ens organitzem les dues properes setmanes. Nosaltres ja treballant i elles amb el “comando” avis-tiets-nebodes. Al setembre comencen a P3, en una escola nova. El proper post girarà al voltant d’aquest gran canvi i d’un dilema recurrent. Bessons, junts o separats?