L’educació hauria de ser una de les preocupacions principals de la nostra societat (dic hauria perquè lamentablement crec que no ho és). I més avui en dia. Fa anys que em preocupa. Potser perquè a casa m’havien marcat la importància d’estudiar i de conèixer moltes coses. I de llegir molt. Devorava llibres. He de reconèixer que era bona estudiant i que tenia facilitat per aprendre les coses. I veient la situació actual (econòmica i de crisi de valors), encara em sembla molt més important. Com preparem els nostres fills per aquest futur que ara mateix es veu tant negre? Què els hi ensenyem? A què donem més importància?
A mi, l’aprenentatge de la llengua / les llengües em sembla vital. Primer de tot, conèixer bé la llengua materna i després, aprendre el màxim de llengües estrangeres. A Catalunya tenim sort, i podem, si volem, ser bilingües. Ja no es tracta únicament de parlar català (per mi és una qüestió d’identitat, història i país) sinó que també aprenem castellà. Però crec que ser bilingües ens ajuda però a una altre cosa: tenim més “facilitat” per aprendre noves llengües.
Al meu voltant veig amigues que poden parlar amb els seus fills en alemany, francès o anglès, perquè és la seva llengua materna o la del pare de les criatures. Em fan enveja. Crec fermament que una de les millors coses que puc oferir a les meves filles és que parlin diferents llengües estrangeres. Espero que en certa manera, tinguin la facilitat que tinc jo pels idiomes i els hi representi una oportunitat única a la vida. Un aprenentatge que va molt més enllà de les paraules.
De moment, tot i que el seu idioma matern és el català, van escoltant d’altres llengües i veuen que les persones ens comuniquem de maneres molt diferents. No se’ls fa estrany escoltar d’altres llengües. Per això a vegades mirem els dibuixos en els seus idiomes originals, cantem cançons o parlo amb les amigues amb d'altres idiomes. Hi ha moltes teories que confirmen que a aquesta edat són petites esponges que absorbeixen tots aquests coneixements. Però esperant, això sí, de no perdre mai les nostres arrels. I aquest estiu ja hem començat a fer pràctiques:
“Monchú mama”, em diu l’Estel.
“Bonjour Estel”, li responc.
“Bonjour Estel”, li responc.
Jo també dubto a vegades de si posar-li els dibuixos en anglès, però tot i que ho he fet de manera ocasional, no ho tinc per costum.
ResponEliminaTot i que també penso que és bo que vegin amb naturalitat que al món es parlen diferents idiomes!
L'altre dia llegia un article que deia que els nens que són bilingües des del naixement tenen més facilitat a l'hora d'aprendre idiomes perque tenen una major plasticitat a l'àrea cerebral implicada. Jo també els he anat introduint algun que altre dibuix animat en anglès (Les tres bessones bebés per petició de les nenes: la versió anglesa inclou una cançó, mentre que la catalana no) i tenim amics que parlen als seus fills en anglès i en alemany, cosa que elles veuen normalíssima.
ResponEliminaDe totes maneres, no vull que el tema dels idiomes es torni una obsessió. Avui en dia hi ha gent que ho viu així i sembla que si amb 5 anys no dominen 4 idiomes no seran res a la vida.
Hola a les dues!
ResponEliminateniu tota la raó quan dieu que la gent s'estressa i volen que els nens dominin l'anglès amb 5 anys...
nooooo, no vull estressar les petitones, però sí que penso que si estan acostumades a veure que hi ha llengües diferents i els hi introdueixes com un joc, en un futur els hi serà més fàcil i realment, és una de les millors eines d'oportunitats que hi ha (amb el permís de les noves tecnologies)
Sincerament, veient algunes coses, ara com ara firmaria perquè parlin i escriguin perfectament el català, que és la seva llengua materna...
petons!
La meva fillar, de moment, només parla en català...encara que enten perfectaente el castellà. Es molt divertit veure-la parlar amb la iaia, la iaia en castella i ella en català...potser així, la que apendrà idiomes serà la iaia...jejeje..
ResponEliminaRespecte a altres idiomes, tinc la sensació que, actualment, la gent està completament obsesionada amb que els fills aprenguin anglés ja desde el bressol...
Entenc que una mare extrangera li par-li al seu fill en la seva llengüa, pero he vist a gent d'aquí, amb anglés macarronic, parlant amb el seu fill en anglés....
jo crec que ja tindran temps per aquestes coses, no???
Ostres Núria, molt bon post, penso exactament com tu en tot el que dius d'aprendre altres idiomes.
ResponEliminaA veure, anem a fer una mica de logopeda (sóc logopeda Núria), aquí va:
S'ha demostrat científicament (amb els anomenats nens llop o nens que han estat tancats i/o aïllats de tot contacte humà, social i cultural) que un idioma s'adquireix de manera natural o com a llengua materna fins a l'edat dels 6-7 anys. És a dir fins a aquesta edat els nens són capaços d'aprendre tants idiomes com un li vulgui ensenyar (tot amb coherència clar) ja que són capaços d'absorbir la seva sintaxi i la seva entonació particular.
Així doncs, una bona opció és posar-los pràcticament tota la tv en l'idioma que s'els vulgui ensenyar, de fet els nens Holandesos no fan classes d'anglès a l'escola, únicament l'aprenen perquè la tv d'allà és tota en anglès i parlen aquest idioma molt bé.
Ale, ja està fet el comentari professional!!
Absolutament d'acord amb les dues!
ResponEliminaJo per exemple tinc una amiga que tot i que tenir l'alemany com a llengua materna, al principi li feia "cosa" parlar-li al nen. Aleshores, quan ens veiem, em demana que jo també el parli, perquè el nen entengui que no és només una cosa d'ella o de la seva àvia...
fa molt riure perquè després les meves peques se'm queden mirant en plan "mama, què estàs dient??".
les meves parlen majoritàriament català, tenen molt poc contacte amb el castellà, i quan els hi dius alguna cosa, els hi fa gràcia.
per això penso que sense obsessions, és important que escoltin les altres llengües, que com un joc, aprenguin paraules i vegin que hi ha d'altra gent pel món que parla altres idiomes.
per això també dic que a Catalunya tenim sort i podem ser bilingües
Petons!