Les petites no s’atabalen massa amb el tema nòvios i nòvies (ho dic perquè
a vegades sento converses i flipo quan tots els nens de P3 ja estan aparellats
i sembla que siguis un bitxo estrany si no ho parles amb els consogres).
Avui, mentre dinàvem, ha sortit el tema.
Estel: “Tu i el papa abans éreu nòvios, oi?”
Jo: “Sí, encara ho som de nòvios”
Ona: “Jo no tindré nòvio ni bebès, així estaré més tranquil·la (ho diu amb
un aire de suficiència que no sé si posar-me a riure o plorar). Faré el que
vulgui, estaré tranquil·la i no hauré de córrer” (ens deu veure córrer a
nosaltres)
Estel: “La mama també sempre explica que ella no volia nens i mira, ens va
tenir a nosaltres dues”
Jo: “I me n’alegro molt”
Ona: “Bé, ja ho veuré quan sigui més gran”, riu.
Estel: “De tota manera Ona, tu i jo tenim nòvies, perquè amb la Marta i la
Laia viurem a Barcelona”.
Ona: “Ah sí, és veritat”
(La Marta i la Laia són dues bessones, i ara com ara són les seves
amigues-super amigues. El que més els hi agrada d’anar-se’n a viure juntes a
Barcelona, diuen, és que cada dia dinaran a fora. Mira si són llestes!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada