Em sento així. Sense bateria i amb necessitat vital de
recarregar-me.
Juny
ja és, per si sol, un mes esgotador. Final de curs, final d’extraescolars i
preinscripció de les següents, preparació dels casals d’estiu. Un mes on
s’ajunten festes i celebracions i sóc incapaç d’allargar més les hores. Crec
que a tots/totes ens passa el mateix. El mes s’escapa com res, i les setmanes
avancen inexorables.
Però
aquest any, el juliol ha estat igual. Un mes al que, per postres, li
deixo la “responsabilitat” de planificar tots els metges i revisions que no he
tingut temps de fer. Aquest any m’ha coincidit amb treballar durant tot el mes,
i amb canvis d’horari. Les nenes han fet dos casals diferents, dues dinàmiques,
dues llistes, dues maneres de funcionar. Preparar dinars que s’emportaven en
carmanyola.
I
mentrestant, jo només tinc temps de fer llistes mentals de coses que volia
explicar al bloc.
El
final de curs, d’un P5 que no només és el final d’un curs. És el final d’una
etapa. I com hi arribem i com l’enfrontem.
De
la quantitat de coses que les petites han fet al Casal de l’escola.
De
com han volgut provar un nou Casal i n’estem mooolt contents.
I
de coses que no són tan fàcils d’explicar, com haver de fer front als problemes
de gestió d’emocions d’una de les petites que ens fa enfortir com a pares i
buscar l’ajuda necessària per acompanyar-la.
Tinc
la necessitat d’escriure, però em falten les hores i les lletres.
Ara
comencem a carregar piles, uns dies per estar els quatre junts i fer el que més
ens agrada: Estar junts i engegar noves aventures.
Poc
a poc, amb un altre ritme, us ho aniré explicant tot. Que
tingueu un bon estiu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada