Amb
el ritme de vida que portem, sovint o moltes vegades, quan el nostre fill/a es
posa malalt, el primer que pensem no és en la seva tranquil·litat ni salut, sinó com ho
farem l’endemà, perquè hem d’anar a treballar i no tenim amb qui deixar-lo. És
així de trist, i així de dur. D’entrada, aquest post podria girar al
voltant de la conciliació laboral i familiar o del concepte mal entès d’escola
bressol com aparcament de criatures, però no. La meva única intenció és de
reflexionar sobre els tripijocs que arribem a fer els pares.
La
situació es dóna molt més en temps de l’escola bressol (ara em queda lluny,
però segur que molts esteu en aquesta etapa). La situació és ben comú i segur
que us sona. A mitja tarda, quan arribeu a casa, el nen/a està apagat i ja
intueixes que si li poses el termòmetre tindrà dècimes. Ho fas... i
efectivament. 38’4.
I
què és el primer que penses? Dalsy o Apiretal? Almenys era el meu dilema. Una
de les bessones em vomitava directament l’Apiretal, així que depenent dels símptomes,
li donava una cullaradeta de Dalsy. Però mentrestant tu ja penses en la
logística de l’endemà. Jo sempre tenia la opció de deixar la malalta amb una de
les àvies, però... i si no es té aquesta xarxa tan propera per donar un cop de
mà? Doncs moltes vegades, al matí, com que es troben una mica millor, cullaradeta
de nou de Dalsy o Apiretal i esperes que la trucada “fatídica” de l’escola per
dir-te que es troba malament no es produeixi fins a migdia i amb una mica de
sort hauràs sortit de la feina i així anar tirant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada