23 de juny 2013

Final de curs... a topos

L’Estel s’ha perdut el final de curs. Li feia molta il·lusió la festa de l’últim dia (tota l’escola va al bosc de la Salut a fer jocs, i els pares hi arriben al migdia per dinar tots plegats). Se l’ha perdut perquè ha agafat la varicel·la. Ja feia setmanes que rondava a l’altra classe de P4. Curiosament, ella ha estat la primera infectada de la seva. Quan va haver-hi el primer cas (potser deu fer un mes i mig o així), ja vaig començar a mentalitzar-me que “tocava”. Només que després de dues setmanes prou dures (per problemes familiars i a la feina), ara era potser el moment menys adequat perquè “toqués”. Però ja fa molt de temps que vaig aprendre que les desgràcies mai no venen soles i que quan penses que les coses no poden anar a pitjor, sí que hi van. I a més a més, encara et sents molt pitjor quan te n’adones que al final, per A o per B no les vam vacunar de la varicel·la  (perquè vam dir que ja ens ho pensaríem i després no hi vam pensar més, per gent que ens havia dit que havien vacunat als nens i també l’havien tingut molt forta... ara ja és igual).

Semblava que podria ser més lleu del que desitjava, però no han parat de sortir granets. Em sorprèn però, que la petita ho porta molt bé. No ha tingut febre, no es rasca massa, es deixa posar la crema als granets i entén que no podem sortir massa de casa, tot i que ja en té ganes (sort que no fa una calor excessiva).

Així que paciència, esperant que el procés faci el seu camí. I jo, tot i que pel cansament se m’ha fet una petita muntanya, he estat recordant, com si fos ahir, que la vaig agafar 10 dies abans de marxar de viatge de fi de curs a 3r de BUP… a Itàlia. Allò també era una desgracia molt gran per a una adolescent!

2 a 2
Tothom em pregunta: “I l’Ona? Ja l’ha agafada?”. Doncs no. Tot i que a la seva classe ja van 5 o 6 nens que l’han passada, ella continua sense ni un granet. Ahir li vaig veure una taca vermella al braç i un gra. “Mama, és un granet però no és de varicel·la, ja m’ho ha mirat el papa”. I vet aquí l’altra gran problema. El Jordi no l’ha passat i per tant, tot i que inevitable, l’Estel intenta no “enganxar-s’hi” massa. Coneixent els seus gens, i que físicament són clavats, estic segura que l'Ona i el Jordi se’n sortiran i no hauran tingut ni un granet (Ho explicava al post Bessones mescla 100%). Com que jo sí que la vaig passar, aquests dies sóc la que tinc més contacte amb l’Estel.

Algunes informacions pràctiques
He recopilat algunes dades importants sobre la varicel·la (de la página de Salut de la Generalitat).

·   Es una malaltia infecciosa causada pel virus de la varicel·la herpes zòster, que es presenta habitualment abans dels deu anys de vida, encara que també se'n poden donar casos entre la població adulta. Els malalts amb varicel·la poden arribar a presentar centenars de vesícules que s'assequen i formen crostes.

·   Normalment, el primer signe de varicel·la és l'aparició d'unes petites lesions de color vermell a la pell que, en un primer moment, es poden confondre amb picades d'insecte. Aquestes lesions evolucionen i, en unes 24 hores, adopten la forma de petites vesícules o butllofes que s'assequen i formen crostes.

·    La durada total de la malaltia acostuma a ser de cinc a set dies.


No es pot donar ni aspirina ni Ibuprofè. Només paracetamol per la febre. El metge ens va receptar també un fàrmac per si la picor li era insuportable i una crema per assecar les vesícules. També ens va recomanar de tenir molta cura amb les ungles, que estiguin ben tallades per no provocar-se ferides i sobretot, que no li toqués massa el sol, perquè li podien quedar taques. 

2 comentaris:

  1. A casa ens hem anat lliurant de totes les passes i la veritat és que no sé si és millor o pitjor. Crec que és una malaltia que és millor passar-la de petit i llestos.

    Ànim que això ja està passat :-)

    ResponElimina
  2. Pobreta!!!!!!! Jo la vaig passar de gran i la recordo amb horror.

    A millorar-se!!!!!

    ResponElimina