A vegades, quan tot sembla que va malament, quan la pressió ens pot i les circumstàncies no hi ajuden massa, hi ha coses petites que ens fan respirar. Moments que ens ajuden a agafar aire i a tirar endavant. I és aleshores quan el so de les onades ens fa tenir un moment de pau. I les petites, cridant emocionades jugant a caçar-les, t'arrenquen un somriure.
Ànims Núria!!! quan estiguis molt agobiada res millor que escoltar les onades (encara que sigui amb la imaginació)
ResponEliminaUna abraçada bonica!!