Armes, nens i els Estats Units

Avui ja no puc aguantar-me més. Prou. Si no ho trec, rebento.

No m’agrada quan les nenes, alguna vegada, han jugat a perseguir-se, i feien el gest amb la mà de portar una pistola. “Pum, pum, t’has morit”. No m’agrada veure-ho. Els hi explico, els hi dic que no m’agrada. Suposo que veuen alguns nens més grans que ho fan. O amb una espasa. “T’he punxat a la panxa!”. No m’agraden aquests jocs. I això que només són jocs, penso.

M’esgarrifa la notícia que m’ha tocat explicar avui. Un nen de cinc anys (cinc!) que mata la seva germana, de dos (dos!),  a Kentucky, als Estats Units. Tot el dia que penso en aquesta família destrossada per sempre, però quan saps les circumstàncies, no puc fer res més que indignar-me. El nen l’ha matat amb una arma de foc, que li havien regalat un any enrere. I un rifle que a més a més, està pensat per a nens. Pensat per a nens? Me’n faig creus d’una indústria tan perversa que prepara una arma de foc, pensada per a nens!.  És demencial!. No és una casualitat que aquest nen tingués una arma. Hi ha una companyia cínica que les crea en diferents i atractius colors perquè els nens les vulguin. Hi ha una família... ho sento, no sé com definir-la, no em surten les paraules, però el mínim que se m’acut és ‘insensata’ que regala al seu fill de 4 anys una arma. I hi ha un país que és incapaç d’enfrontar una realitat que cada ‘x’ temps ens deixa notícies de matances i desgràcies i que no hi fa res perquè és una indústria massa poderosa. I és clar, encara intenta fer-nos creure que és una qüestió de seguretat personal. Es veu que la pàgina web de l’empresa (no penso ni dir-ne el nom perquè no vull ni regalar-los una visita de curiositat), promociona la venda d’armes de foc a menors amb l’slogan “El meu primer rifle” i assegura que són armes de qualitat per als joves nord-americans. Armes de qualitat per als joves americans... per a què? Com?? Però és clar, no és només que aquests desgraciats les venguin. Fa uns anys en van produir 60.000 entre rifles i pistoles. I és clar, algú les devia comprar. 

I després s’estranyaran de la matança escolar de Newton i tantes altres.  És lamentable que siguin ells, precisament ells, qui després se n’estranyin. I a mi no se me'n va del cap la imatge dels dos germans.