3 de set. 2011

És molt senzill

En realitat és molt senzill. Només es complica si hi barregem política, justícia i perdoneu-me, tonteria i/o odi... i per damunt de tot, desconeixement.

És molt senzill. La llengua pròpia de Catalunya és el català. No perquè sigui una llei divina ni aparegui en un Estatut, retallat o no. És la llengua pròpia de Catalunya perquè milions de persones considerem que és la nostra identitat. Perquè pensem, estimem i somniem en aquesta llengua. Perquè és molt més que un idioma. És la nostra manera d’expressar-nos i comunicar-nos. Perquè és un senyal de lluita i d’identitat.

És molt senzill. A casa meva, com moltes d’altres famílies, van lluitar molt perquè pogués tenir una educació en català.

És molt senzill. Vull que les meves filles estudiïn en català. És una convicció, un dret i ara ja, un crit de guerra. Vull que la seva educació sigui, sense esquerdes, en la seva llengua materna. I que ningú s’equivoqui. Això no és excloent. També vull que estudiïn, i aprenguin i parlin castellà. Qui no ho voldria?  És un dels idiomes més estesos a tot el planeta. I és un plaer poder llegir molts autors en la seva llengua original. Em sembla absolutament vital que l’aprenguin a l’escola. Però és que algú ho dubta? I tant de bo poguessin tenir una bona competència també en anglès. O xinès. Tant de bo. Però primer de tot, per descomptat, el català és la llengua de la nostra escola.

És molt senzill. Ser bilingüe no és un parany, o un despropòsit o una amenaça com pensen a una part –no a tota- de les Espanyes i a algunes de les seves grans institucions.

És molt senzill. Ser bilingüe és una gran riquesa. Però deu ser per nosaltres, perquè es veu que “ells” no ho entenen o no ho veuen així. Cap més atac al català, si us plau.

9 comentaris:

  1. Mira, totalment d'acord: quina mania d'excloure amb l'enriquidor que és incloure i sumar.
    He viscut molts anys fora de Catalunya i sempre que tenia ocasió, parlava en català (proveïdors, clients, d'altres companys de seus catalanes...).
    I ara fa ja un temps que he tornat. A banda d'haver-me trobat una Catalunya més pobra que quan vaig marxar l'any 87, m'agrada saber que, si em cal, també puc fer servir el castellà.
    I tmbé m'ha servit (i no us imagineu quant) poder expressar-me en francès, italià i, sorprenentment molt menys, en anglès.
    Sumar i incloure! I la resta són punyetes.

    ResponElimina
  2. No cal dir res més! molt bè! Sóc tambè de la teva opinió.

    En el meu cas jo de petita en parlavem castellà a casa encara que me mare es de Sabadell, però el reste de la família del meu pare eren tots de fora de Catalunya, però el meu pare sempre ha vulgut que jo parlès dues llengues, sempre en feia veure el telenotícies de la TV3 perque deia que era una manera d'apendre tambè.
    Jo i el meu marit ara, desde que va nèixer el nostre fill vem quedar que ell sempre li parlariem en català i ara dels cosins es el que més parla en català ,per que parla català al cole, Ç(encara que tambè fan castellà però menys), català amb nosaltres , i català amb la logopeda. Sóm de la teva mateixa opinió a vera si surt de l'escola com diu la directora sen nens trilingües que parlin , català,castellà i Anglès.

    ResponElimina
  3. Totalment d'acord amb tot el que dius!

    ResponElimina
  4. Molt bé Núria. Ho has dit molt bé. Totalment d'acord amb tu.

    ResponElimina
  5. Jo tam´bé estic totalment d'acord, aquí a Mallorca patim el mateix problema. Una abraçada!

    ResponElimina
  6. Només una pega. Això de la Llengua materna és el mateix que ells esgrimeixen. Noes tracta d'això, sinó de l'ÍNICA FÓRMULA PEDAGÒGICA QUE GARANTEIX L'APRENENTATGE DEL CATALÀ A TOTS ELS INFANTS QUE VIUEN A CATALUNYA, PERQUÉ I CASTELLÀ I LA RESTA DE LLENGÜES MATERNES LES APRENEN A CASA.

    ResponElimina
  7. Gràcies a tots x comentar! Hola anònim, i tant.... x descomptat!!!! Només q m'emprenyo especialment pq no puc entendre com algú no vol parlar la llengua del país on viu. Si perdem el català a l'escola no sé com acabarà tot plegat... em fa por....

    ResponElimina
  8. Totalment d'acord. A més m'emprenya perque precisament el nivell de castellà dels nens de Catalunya no és ni de bon tros dels més baixos de l'estat espanyol!

    ResponElimina