Una mama i una mare

Ja fa un parell d’anys, només començar a l’escola, amb les petites parlàvem de la família.

Van arribar un dia de classe i una d’elles m’explicava que un nen no tenia un papa com tenia ella. No, li vaig respondre. “Te dues mames, oi?”. I ella em va contestar: “Nooo, té una mama i una mare”. I continuava analitzant: “Jo tinc un papa i una mama”. “Sí, i hi ha nens que potser tenen un papa i un pare”, els hi vaig respondre. L’Ona va afegir que el papa i la mama d’una nena de la classe viuen en ciutats allunyades. “Hi ha famílies molt diferents”, van concloure elles.

Me les miro i veig una generació que creix i viu amb absoluta normalitat que un nen tingui una mama i una mare. Hi ha nens que viuen amb un pare, amb la mare, amb un pare i una mare, amb dues mares, amb dos pares, amb els avis, amb tiets, amb tutors, amb els nous companys/es dels seus mares o pares, amb famílies d’acollida... I molts d’altres nens viuen sense tenir ningú que els estimi. I això és el que més els costa d’entendre a les petites. 

Potser no faria falta dir-ho, tan de bo no fes falta dir-ho, però sovint em trobo que encara hi ha qui no té res més a fer que posar-se en la vida dels altres. I parlar, i criticar i jutjar a qui i com s’estima. I em poso dels nervis quan escolto algunes d’aquestes persones quan diuen que dos homes, o dues dones, no poden tenir una criatura. Però sí que toleren que una criatura visqui un malson, però clar,  en el sí d’una família formada per un home i una dona. Perdoneu, però jo no els entenc.

Feia molt temps que volia escriure aquest article però no trobava el moment. Hi he pensat arran de la celebració, el 17 de maig, del Dia Internacional contra la lesbofòbia, l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. El 17 de maig es commemora mundialment la data en què l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va suprimir l’homosexualitat de la llista de malalties. Era l’any 1993. I això m’ha portat, avui, a parlar de la multitud de fórmules que tenim per al nucli familiar. 

Potser per això m’agrada tant la frase. Amb ulls de nen, les coses són molt més senzilles i fàcils d’entendre: “Té una mama i una mare”. 

Veritats bessonils: agudesa visual

Ampliem el catàleg de ‘Veritats bessonils sense embuts'. Amb NO HO PODRÀS VEURE TOT. Avui he estat plenament conscient que un altre dels súpers poders d’una mare de bessons passa per l’agudesa visual. Us poso en situació.

Aneu a la piscina amb les bessones. Quan eren petites no t’ho podies ni plantejar, perquè la logística era tal que resultava impensable. Ara ja no. 

Però vas a una piscina on ja normalment no es veu gran cosa pel baf, i et treus les ulleres. Miops, ja m’enteneu la sensació (en el meu cas que per postres tinc 12 diòptries a cada ull, és de medalla d’or). Ja tens prou feina, enmig de tanta canalla, a controlar les teves, que només les identifiques perquè una és una taca groga (del gorret) i l’altra blanca. No te’n pots refiar del banyador perquè totes les nenes porten el mateix banyador rosa del Decathlon.

Doncs només falta que quan estàs ben situada, comencin a cridar les dues alhora.

“Mama, mira com faig el pi”

“Mama, t’ensenyo com em tiro de cap”

“Mama, l’altra dia vaig aprendre a fer el dofí”

“Mama, mira’m, que faig la fletxa”

“Mama, mira com salto”

“Però, mama, mira’m!!”.

No puc, amors. Si estan a dos metres d’on sóc, ja no les veig. I si se’m posen aprop, mentre una està fent el dofí no puc mirar com l’altra és una fletxa.

“Molt bé!. Ho heu fet molt bé les dues”.

Apa, agudesa visual de super-heroïna!

Esgotament post-colonial

Recordeu la síndrome pre - colonial ? Va ser dur, eh ? Doncs res comparable amb l'esgotament post - colonial .

Dos dies fora . Una nit .

Per a nosaltres va significar anar-nos-en al cinema ( mirant el mòbil de tant en tant, ho reconec . Per si de cas o per si enviaven un mail dient que tot estava bé) . ¿La resta ? Tot normal , anar a treballar , netejar i cuinar .

Dos dies fora . Una nit .

Per a elles tota una experiència . Fins dissabte no van començar a explicar coses de veritat , perquè el seu esgotament divendres a la tarda va ser tal que l’Ona a les sis ja estava dormint , després d'una batalla campal per banyar-se. L’Estel igual, només que a les set estava sopant . Esgotades , amb un toc de sol a les galtes , però cara de necessitar descansar . L’Ona , per cert , es va aixecar a les nou , va sopar alguna cosa i va dir que se’n tornava al llit . L'endemà ja van començar a desgranar com havia anat . L’Estel semblava més contenta que Ona amb el resultat , crec . Encara que va ser Estel la que en veure’m es va posar a plorar ( t'he trobat a faltar , em va xiuxiuejar ) . Els va encantar portar la seva bossa, sabent totes les mudes i les coses que portaven .

" A la casa hi havia una carpa de circ i hem après moltes coses" ( Estel , que comença a fer exercicis acrobàtics )

" M'ha agradat molt dormir a la llitera amb Marta" ( Ona , i Marta , ara amigues de l'ànima )

" Van fer màgia i vam beure aigua de colors" ( Estel )

" I ens vam prendre un gelat " ( Ona , dit en veu baixa , en pla ‘és un secret’)

" M'agrada molt com m'ha pentinat la Maria Antònia " , ( Ona , sobre la seva tutora ) . Des de divendres que va amb dues trenes perquè li agrada molt. No ens les hem tret per res .

"Jo volia jugar més amb les llanternes " ( Estel )

Esgotament postcolonial .

El primer que vols , com m / pare , és que tornin bé, contents i que per a ells hagi estat una experiència positiva . Que tornin amb ganes d'explicar coses i tot sigui meravellós . La primera tarda no va ser això . Esgotades i irritables va ser una tarda de por . Arribar a casa, tard, i trobar-te tot de roba tirada per tot arreu , final de "la guerra de la banyera " . I no sé com ho hem fet , però hem batut un altre nou rècord de rentadores en un cap de setmana . Aquests ímpetus que t'agafen de " ja posats canviem el nòrdic i rentem els seus sacs de dormir , i totes els llençols de la casa , i les jaquetes d'hivern perquè ja no farà fred" . El que dic, esgotats .

Però després , aquest migdia , les dues petites començaven a agafar les seves nines i algunes bosses . Alguna cosa tramaven ... "Què feu? " . "Les nines i nosaltres ens n’anem de colònies “.

Vés per on ! Aquest és el meu millor baròmetre per saber si alguna cosa els agrada . A casa ho reprodueixen fins a la sacietat . Només espero que les nines no tornin amb tanta roba per rentar

La síndrome pre - colonial

Sóc experta en algunes síndromes . Premenstrual , pre - vacances , post - vacances, pre- durant- post ovulació , pre - exàmens , pre - programes especials , pre - decisions importants , pre ...

Però no estava preparada per a la síndrome pre - colonial . Molts ho haureu viscut ja, una, dues , diverses vegades i pensareu que és una exageració . Potser la propera vegada ja no ho viuré com una síndrome , sinó més aviat com una cosa més suportable .

Les bessones se'n van de colònies , per primera vegada. Estaran dos dies fora. Una nit . Davant el terrible síndrome pre- colonial que TOTS vivim des de fa quatre dies , he decidit anar al metge que ens ha receptat les " Pastilles Ooooohhhmmmmm " . Aquí teniu les instruccions :

Llegiu tot el prospecte detingudament perquè conté informació important si el seu ( s ) fill / a (s ) se'n va ( n) de colònies .

1 - Que són PASTILLES OOOOOHHHHMMMMM i per a què s'utilitzen

D'entrada perquè et canvien les dates de les colònies . S'anaven a principis de maig , però se’n van a finals d’abril. Tornant de Setmana Santa , i amb Sant Jordi entremig . Poc temps per preparar coses i temps inexistent com no tingui una mica de la llista i hagi d'anar a comprar-lo.

Els principis actius de les pastilles ajuden a tranquil·litzar les mares i pares després d'haver de marcar tota la roba de les seves criatures . Total , només has de marcar amb el seu nom 3 pantalons , 3 calces , 3 pantalons , 6 mitjons , 1 pijama , 1 sac de dormir , 1 llanterna, 1 paquet de mocadors , 1 ninotet per dormir , 1 tovallola , una bossa gran ( que per sort t'han deixat ) i jersei i jaqueta (que per sort ja tens marcats ) . Si ho multipliques per dos perquè tens bessones , prendre dues pastilles .

2 - Utilització en nens

Les pastilles no poden ser utilitzades amb nens menors de 12 anys . D'aquesta manera , sentim informar que estaran emocionats , feliços , contents , histèrics una setmana abans de marxar de colònies . Cada dia pregunten quant falta per marxar de colònies i insistiran constantment en preparar la bossa . Cada dia voldran començar a preparar les mudes amb la roba per al divendres i la bosseta amb la roba de recanvi . Et recordaran mil vegades la roba que volen portar i si ja has comprat les piles per a les llanternes . Per què els torna bojos el tema dels llanternes ? ( ai, perdó , això no és del prospecte )

3 - Ús d'altres medicaments

Les pastilles poden combinar-se amb til·la, sobretot perquè d'entrada les mares i pares s'emocionen molt amb la idea que les criatures se’n van a anar de colònies i fan plans tipus " sortirem a sopar " o " anem al cinema ? " . A mesura que s'acosta el moment comencen a posar-se nerviosos sobre si les petits s'ho passaran bé , sabran organitzar-se, no ploraran a la nit o no la liaran per qualsevol història . PASTILLES OOOOOHHHHMMMMM i til·la : la millor combinació . I òbviament , oblideu-vos-en del sopar i el cinema perquè estareu pendents de si les profes envien un mail dient que tot va bé i que s'ho estan passant genial .

4 - Conducció i ús de màquines

Les pastilles per a la síndrome pre- colonial no impedeixen la conducció (de fet , ajuden a tranquil·litzar pares que creuen que aquesta nit rebran una trucada en pla " vingui a buscar al seu fill" ... per tant , no poden afectar la conducció . I només s'ha demostrat que afecten en la síndrome post - colonial , en l'ús de màquines . Concretament de la rentadora . En faràs moltes, perquè encara que només són dos dies fliparàs com torna la roba ...

5 - Com prendre PASTILLES OOOOOHHHHMMMMM

Per sort , la síndrome pre - colonial no és molt freqüent . En alguns casos un cop l'any , o cada dos ... si els nens estan apuntats a casals potser és més freqüent , però això no obliga a augmentar la posologia perquè els pares ja hi estan acostumats . La durada normal del tractament és de 2 dies .

6 - Possibles efectes adversos

La síndrome post - colonial . Si sobrevisc , us ho explicaré .

Quan estem tots junts

Són els dibuixos de l'Ona (a dalt) i l'Estel (a baix), de la nostra família. Diuen que som una família "cuinera" i "viatgera", i tot i que em fa gràcia la tria dels dos adjectius, el que més m'agrada són els somriures que tenim dibuixats a la cara. Perquè crec que reflecteixen que quan estem tots junts, estem contents i som feliços. Això és el que farem els propers quatre dies. Desconnectar una mica del dia a dia, i jugar i passejar molt tots plegats.

Nens i poesia

El gessamí i la rosa (L'Ona interpreta així el vers)

El gessamí i la rosa (Estel)

EL GESSAMÍ I LA ROSA (JOSEP CARNER)

Colliu la rosa de dia

i de nit el gessamí;

el gessamí en una tanca,

la rosa al mig del jardí.

Les meves bessones idèntiques preferides - 2

Aquest post continua l’exercici engegat a LES MEVES BESSONES ‘IDÈNTIQUES’PREFERIDES i està dedicat a tots aquells que, encara avui, asseguren que veuen les meves nenes " idèntiques ", que no saben "distingir quina és quina" i que realment "s'assemblen moltíssim" . Així que partint de la base que totes dues són blanquetes de pell, amb ulls blaus i cabell clar ...

1 - L'Ona pot arribar a casa destrossada i mig adormir-se al sofà. No perdonarà mai anar-se'n a dormir sense beure's el seu got de llet (jo era igual). L'Estel va deixar de prendre llet als dos anys. Prefereix menjar-se un iogurt (com el pare)

2 - L'Estel porta piles Duracell. A la nit s'estaria desperta fins a les tantes amb aquella energia que et fa desesperar perquè tu ja no t'aguantes. I per postres, és la primera de casa a llevar-se. I només obrir els ulls, ja és full energy. L'Ona és més "marmoteta". Al vespre va a dormir d'hora i molts dies li costa moltíssim llevar-se... mmmmm, mira que s'està bé a dins del llit.

3 - Les dues tenen MOLT cabell. Però posats a comparar, l'Estel en té menys i més finet. L'Ona en té moltíssim i molt gruixut (herència materna i paterna). Doncs l'Estel és la que sempre vol anar amb cues i monyos i l'Ona voldria anar sempre amb el cabell deixat anar (no pot ser, fa honor al seu nom i es converteix en una lle-ONA). Sempre toca explicar que tenen el cabell diferent i que els pentinats que li van bé a una, a l'altra no l'hi puc fer! 

4 - Quan els gustos divergeixen, la logística es complica. “Noies, quins dibuixos voleu veure?”. “Doraemon!”, crida l’Estel. “Tom i Jerry”, diu l’Ona. Glups… Un dia que vam passar el cap de setmana a a la neu. “Agafem trineu o esquís?”. Resposta (simultània): “Trineu!” (Ona). “Esquís” (Estel)

5 – I ja teniu clar quina classe extraescolar voldreu fer l’any que ve? “Teatre!”. “Dansa!”.

Sí que anem bé...