Les meves bessones idèntiques preferides - 2

Aquest post continua l’exercici engegat a LES MEVES BESSONES ‘IDÈNTIQUES’PREFERIDES i està dedicat a tots aquells que, encara avui, asseguren que veuen les meves nenes " idèntiques ", que no saben "distingir quina és quina" i que realment "s'assemblen moltíssim" . Així que partint de la base que totes dues són blanquetes de pell, amb ulls blaus i cabell clar ...

1 - L'Ona pot arribar a casa destrossada i mig adormir-se al sofà. No perdonarà mai anar-se'n a dormir sense beure's el seu got de llet (jo era igual). L'Estel va deixar de prendre llet als dos anys. Prefereix menjar-se un iogurt (com el pare)

2 - L'Estel porta piles Duracell. A la nit s'estaria desperta fins a les tantes amb aquella energia que et fa desesperar perquè tu ja no t'aguantes. I per postres, és la primera de casa a llevar-se. I només obrir els ulls, ja és full energy. L'Ona és més "marmoteta". Al vespre va a dormir d'hora i molts dies li costa moltíssim llevar-se... mmmmm, mira que s'està bé a dins del llit.

3 - Les dues tenen MOLT cabell. Però posats a comparar, l'Estel en té menys i més finet. L'Ona en té moltíssim i molt gruixut (herència materna i paterna). Doncs l'Estel és la que sempre vol anar amb cues i monyos i l'Ona voldria anar sempre amb el cabell deixat anar (no pot ser, fa honor al seu nom i es converteix en una lle-ONA). Sempre toca explicar que tenen el cabell diferent i que els pentinats que li van bé a una, a l'altra no l'hi puc fer! 

4 - Quan els gustos divergeixen, la logística es complica. “Noies, quins dibuixos voleu veure?”. “Doraemon!”, crida l’Estel. “Tom i Jerry”, diu l’Ona. Glups… Un dia que vam passar el cap de setmana a a la neu. “Agafem trineu o esquís?”. Resposta (simultània): “Trineu!” (Ona). “Esquís” (Estel)

5 – I ja teniu clar quina classe extraescolar voldreu fer l’any que ve? “Teatre!”. “Dansa!”.

Sí que anem bé...

Les meves bessones 'idèntiques' preferides

Aquest post està dedicat a tots aquells que, encara avui, asseguren que veuen les meves nenes " idèntiques ", que no saben "distingir quina és quina" i que realment "s'assemblen moltíssim" . Així que partint de la base que totes dues són blanquetes de pell, amb ulls blaus i cabell clar ...

1 - Comencem pel físic. L’Estel va néixer amb 3.460 kg. L’Ona amb 2.500 . Al cap de tres mesos ja l'havia enxampat en pes . Ara mateix l’Ona pesa 20 quilos i l’Estel, 15 .

2 – L’Ona mesura 113 cm . L’Estel 109 . L’Ona calça un 31. L’Estel un 29.

3 – L’Estel és rossa (cabell fi). L’Ona, castanya (amb una tofa de cabell increïble ) .

4 - Ulls blaus totes dues, però amb tonalitats diferents ...

5 - A l’Ona li encanta dormir i costa moltíssim que es llevi al matí. L’Estel s'aixeca a la primera de toc i es posa en marxa com si res .

6 - Migdiada. L’Estel amb 10-15 minuts en té prou i s'aixeca súper feliç . L’Ona, si no dorm prou, es desperta amb una mala llet de mil dimonis .

7 - A l’Estel li encanta fer coses que requereixin molt de moviment. L’Ona és feliç pintant a la taula o jugant amb un puzzle .

8 - A l’Ona li encanten les nines i el seu màxim desig per Reis era una nina que dormiria amb ella. L’Estel va demanar un violí .

9 - A l’Estel li encanten els entrepans de pa amb tomàquet . L’Ona no els suporta .

10 – L’Ona s’apuja els mitjons fins al genoll. L’Estel els porta arrugats al turmell perquè sinó, li molesten .

11 - A l’Ona li encanta escriure lletres. L’Estel s’ho passa pipa amb els números .

12 - Quan alguna cosa no li surt bé, l’Estel es posa a plorar . L’Ona es cabreja .

13 - A les dues els costa consolidar-se en coses / llocs / activitats noves. Però un cop superat, l’Ona va més lenta i segura. L’Estel es tira de cap i després ja veurà què passa .

14 - Davant d'una baralla, l’Ona reacciona al moment, potser donant-li una empenta a la seva germana. L’Estel, amb més picardia, no reacciona al moment. Ho fa més tard quan ja no saps a què ve.

15 – A l’Ona li encanta la xocolata amb llet. A l’Estel, la xocolata blanca .

16 – L’Estel va avorrir la llet. L’Ona es pren una tassa enorme cada nit abans d'anar a dormir .

17 – L’Estel és una teatrera de “cuidado”. A l’Ona li agrada més ballar .

18 - Per Estel, tallar les ungles dels peus és gairebé un massatge. Per Ona , un suplici. Acabo suant i histèrica .

19 - Quan estan molt enfadades (o cansades també), la reacció típica de l'Ona és cridar a un nivell que algun dia trencarà timpans. L’Estel es tira a terra i pica de peus .

20 – L’Ona prefereix la Blancaneus i la Rapunzel. L’Estel és més de la Ventafocs i la Tiana .

21 - Quan pinta, l’Ona és més acurada i neta. L’Estel va més al seu aire ...

22 – L’Ona té dues càries. L’Estel cap.

23 – L’Estel és més propensa a agafar refredats, grips, etc... els pulmons són el seu “punt dèbil”. L’Ona ni tan sols tus.

24 - Tossudes ? No ... en això sí que són " clavadetes " . Igual que les piloteres perquè es posin les sabatilles a casa (que no hi ha manera ... ) .

El millor de tot, és que idèntiques en algunes coses i en altres no, semblants en algunes coses o no, són dues meravelloses persones amb unes identitats molt marcades que omplen la nostra vida . I que la nostra vida serà poder continuar aquesta llista fins a l'infinit ...

Un truc per saber si hi ha bessons en una casa...

Per sort no passa amb totes les joguines, perquè les petites tenen els seus propis interessos i gustos diferents... però n'hi ha algunes que hem de tenir per duplicat si no volem potenciar les seves habilitats a l'hora de discutir i barallar-se. Així és com les tenim al sofà... ben arrenglerats! 

Dues germanes, un gest

Us confesso que m'encanten aquestes dues fotografies. L'Ona i l'Estel són bessones bivitel·lines. Tenen caràcters absolutament diferents, i tot i que s'assemblen força perquè són germanes, no són idèntiques. Són germanes, només que es porten tres minuts de diferència al néixer. Les dues són blanques de pell, tenen els ulls clars i una és més rossa que l'altra. Però pel caràcter està clar que una s'assembla més al pare i l'altra a la mare. Però aquestes dues fotografies tenen el seu què...

Vull dir-vos que la foto no està forçada. Els hi va sortir així. Passejàvem pel bosc i les vaig enganxar a les dues. Amb el mateix gest. Amb el mateix gest tan característic de l'avi... que ni tan sols han arribat a conèixer.

A quina de les dues estimes més?

Més d’una persona m’ha preguntat si n’estimo més a una que a l’altre. Potser quan tens dos fills -d'edats diferents - també ho demanen. A mi, amb bessones, m'ha passat sovint. Era una cosa que jo també em preguntava (i m'havia arribat a preocupar) durant l’embaràs.

Donem per fet que estimarem els nostres fills. Però aquest amor és únic, personal i intransferible. Es pot generalitzar? Tothom hi respon de la mateixa manera? La primera vegada que m'ho van preguntar em va semblar fins i tot una pregunta ofensiva. Però després li he anat donant voltes. Jo em vaig enamorar de les dues 'petites' només veure-les. Hi ha vegades que n’abraço a una i per dins penso: “T’estimo moltíssim”. Però em ve l’altra, m’abraça i em surt de ben endins: “A tu també t’estimo moltíssim!”. Em sembla la cosa més lògica del món, però no ho és tant com em pensava.

Les estimo a les dues, ‘totalment’. Utilitzo la paraula ‘totalment’ per intentar explicar un amor que només he sentit en el moment de ser mare. Incondicional, irracional i meravellós. Únic. Enorme. Infinit. Incomparable. Total.

Però també reconec que hi ha moments que aquest amor es canalitza diferent. Només em passa quan noto que una de les dues està més dèbil. Ha estat en moments claus. Quan al néixer una era molt més petita i m’obsessionava que mengés millor. Quan l’altra amb onze mesos va agafar una pneumònia impressionant i va estar una setmana ingressada a l’hospital. Quan una està malalta i l’altre va fent la “viu-viu”. Quan una cau i es fa mal i la seva germana entén que he d'estar per la que està plorant. Ja no és només una qüestió d’atenció, crec que l’amor ‘total’ fa vasos comunicants per tal que l’equilibri torni a casa.

La teoria ‘Scarlett O’Hara’

Tinc una teoria. Gens empírica, perquè només pensava que passava amb les meves bessones, però ara resulta que estic comprovant que hi ha una tendència clara. O potser és una evidència pels pediatres i jo no me n’he enterat.


Si teniu bessons, si coneixeu algú que en té, si a l’escola n’hi van dos parells… feu la consulta i m’ho comenteu, si us plau.


El bessó que neix més petit, amb menys pes… és al que al cap d’un temps (mesos, anys) es fa més gran i alt ?



L’Ona va pesar 2.500 kg al néixer. La seva germana, l’Estel, 3.400. Amb tres mesos ja l’havia igualada, pràcticament. Ara, que són a punt de fer els tres anys, l’Ona li passa tres dits d’alçada i uns dos quilos de pes. Sí, hi ha factors com la complexió, perquè les dues mengen molt bé, però…

Estic convençuda que quan va sortir de la panxa on havia passat gana perquè s’ho ‘quedava’ tot la seva germana, l’Ona va aixecar la seva maneta, va apretar fort el puny i en forma de plor va dir: “Poso a Déu per testimoni que mai més no tornaré a passar gana!”. Sí, com una petita Scarlett O’Hara d’Allò que el vent s’endugué.