Una carta als Reis feta a consciència

A casa fa dies que no parem. No hem tingut ni temps de pensar en com ha estat la reentrada a l’escola. Tenim feina, molta feina. Tot el dia estem pentinant, donant hores a les clientes, rentant caps i tallant cabells. Tenim una casa a la muntanya i ens llencem en trineu, patinem per una pista congelada i ens canviem set vegades en una tarda els pantalons i la roba d'esquiar  A més, si no tenim ganes de fred, agafem l’autocaravana i anem a la platja. Tenim taules de surf i una hamaca per prendre el sol. Que tens una estoneta lliure? Llegim contes, fem collarets, ens emprovem la roba. De dia observem les formigues amb la lupa i mirem els arbres de lluny amb els binocles.

No. No ens hem tornat bojos. Senzillament juguem amb tots els regals que els Reis ens van deixar el dia 6 a casa nostra i a casa la família. I no us penseu que ens ha tocat la Grossa de Nadal. La casa a la neu i l’autocaravana són de Pinypon i la perruqueria és un set fantàstic amb un secador, pintes, una planxa de cabells i les pobres clientes són dues nines Nenuco que aviat estaran calbes perquè no faig res més que anar-me trobant cabells rossos per tota la casa. Quina paciència que tenen les pobres. “És que estan molt esperrucades i quins enredos que tenen aquestes nenes”, criden l’Ona i l’Estel. “Tornem a jugar a perruqueries, mama!”.

Intento recordar com era la bogeria del dia 6 quan era petita. Imagino que com elles, feia més cas als primers paquets que obria que no pas a l'últim, que ja no sabia què em feia. Per això ara, a poc a poc, anem descobrint i dosificant tots els regals que ens van portar els Reis. Estem contents d’aquests Reis, que han calculat molt bé i han fet la carta a consciència.

Com organitzar Reis amb bessons?

Feia temps que volia abordar aquest tema, perquè implica moltes reflexions. Com organitzar els Reis amb bessons? Regals conjunts o individuals? Uns fomenten que comparteixin hores de joc, però també és important fer la diferenciació i atendre a cada un dels seus gustos. Regals iguals i idèntics? Sovint amb determinats objectes ja saps a priori que sinó hi haurà baralles constants. Tot joguines? Amb què més ho pots combinar? Quants? Cedir a les modes o no? Cedir al que demanen o no? Convèncer a la família i a tothom que les nenes només han de tenir 1 regal (això no sempre és fàcil). I això que les nenes no són de demanar joguines (suposo que això arribarà més endavant). De fet, a la carta només van demanar un vestit de Ventafocs. Un vestit que els Reis no els hi han portat perquè ja en van arribar alguns de princesa (de sorpresa absoluta) pel seu aniversari. 

Què voleu que us digui, és complicat. I més en el nostre cas, perquè a finals d'any les petites celebren el seu aniversari (amb la qual cosa, vol dir que ja venim d'una tongada de regals i celebracions). Per aquest motiu, a casa hem establert que l’aniversari és molt important, únic i intransferible. Per això, intentem que cada una tingui el seu regal. A vegades són iguals, com ha estat aquest any el cas del patinet, però d'altres ja els adeqüem als seus gustos i interessos. Penso que és important apostar per la individualitat en el seu aniversari.

Com que el seu aniversari és just abans de Nadal, el Tió, a casa, porta detallets petits (com un gorro o un bolset), i monedes de xocolata. A les nostres famílies, els regals, vaja, vull dir, els Regals en majúscules, sempre han vingut de la mà del Rei Blanc, el Ros i el Negre. I a l’hora de fer la carta, hem combinat els regals de joc conjunt (de construcció, de simulació i de concentració), amb roba (que les noies han sortit presumides) i regals idèntics. Perquè és clar, si a una li regales una lupa i a l’altre uns binocles per fer de petites exploradores... sabeu què passarà no?. Efectivament, plors a tota hora. Per tant, dues lupes i dos binocles. Així les sortides al bosc es converteixen en una nova investigació.

Aquest any no hem aconseguit un nexe comú, però és un tema interessant per trobar un fil conductor als regals de Reis. Per exemple, l’any que els Reis van portar la cuineta, la resta de regals estaven relacionats amb el tema general (i també van arribar cassoles, menjar, davantals, etc...). Un altre any ens van portar un supermercat (més menjar, carrito de la compra, etc...).

Però no tot podia ser fantàstic, oi? La llei de Murphy també actua en aquesta situació. Pots fer la carta a consciència, pots pensar que ho has compaginat tot a la perfecció, que la balança està equilibrada i creues els dits perquè quan obrin els regals en un matí màgic els hi agradin. Doncs efectivament, el que més les va tornar boges el matí de Reis va ser un “set” de perruqueria que per postres feia mesos que teníem per casa  i que havíem anat guardant. I el fantàstic set només tenia un secador que amb les piles feia soroll i una planxa de cabells per deixar-los ben llisos. I una bosseta que lligada a la cintura serveix per portar la pinta i les pinces. Doncs vam tenir plors i baralles tot el dia. Sort que la iaia ens ha cosit una altre bosseta i les dues perruqueres han entès que mentre una seca els cabells, l’altre pot planxar el serrell. I les clientes, ben contentes.