Carregar / Descarregar piles

Hem estat uns dies fora. Després d’un trimestre que ha estat especialment dur, necessitàvem uns dies de descans. Si més no de trencament de ritmes i rutines. I ja m’entendreu quan dic que això del descans és una mica complicat amb dues criatures de 4 anys.

Just abans de marxar tothom et diu “ara descansareu uns dies”, jo poso la meva cara escèptica. A vegades, estar només amb les nenes és molt més esgotador que el ritme normal. No em malinterpreteu. Esgotador... i genial i enriquidor. I divertit... i extrem. Totes les emocions es multipliquen. Per tant, aquests dies han servit per carregar les piles i per descarregar-les.

Les hem carregat: amb rialles, amb molts contes explicats quan les dues petites han vingut corrents al nostre llit, amb l’emoció de les nenes d’estar en una caseta de fusta (un bungalow), per uns paisatges impressionants que només respirar t’omplen d’energia. Hem carregat piles jugant a l’oca, a fer puzzles, a pilota, a fer obres de teatre i fent-nos molts petons i abraçades. I per multitud de frases mítiques que he anat apuntant...

Les hem descarregat quan a la més mínima, l’Ona i l’Estel diuen que estan cansades i que no volen anar a donar una passejadeta; quan es barallen desconsoladament perquè les dues volen anar al mateix instant i de la mateixa manera en l’únic trineu que ens hem emportat (que ja anàvem prou carregats!). Quan amb un fred que pela una d’elles no es vol posar la jaqueta i l’altra, que ja la portava posada s’alia amb sa germana i se la treu.

Però sabeu què? Tot i que al principi d’aquestes mini-vacances no em vaig trobar massa bé i no vaig viure-les amb massa intensitat... aviat oblido amb què descarrego les piles i procuro portar-les cap a casa al 100%. Me’n torno a casa amb les imatges de nous paisatges descoberts i amb el so de les rialles de les nenes. Ara... descansada? No massa, la veritat ;-)