La nostra família, segons l'Ona

El Papa

L'Ona

El dia de la primera reunió de P4 (que encara tenia pendent explicar-vos), vam sortir de l’escola amb una gran cartolina, amb dibuixos i frases que les nenes havien comentat mentre parlaven de “la família” i que les seves tutores havien apuntat. Nosaltres també les vam dibuixar a elles, i havíem de posar una frase que ens agradés molt i que penséssim que a les nenes també els hi agradaria.

M'he llegit i rellegit les seves frases moltíssimes vegades des d’aquell moment. I m’he mirat de dalt a baix els dibuixos. Així ens veuen, així configurem aquesta família.

Segons l’Ona, la família funcionem perquè alguns sabem fer algunes coses i els altres no ;). És una bona combinació. Literalment, explica: “ El papa sap fer crêpes i la mama no. El papa em posa al llit, em fa petonets i abraçades, però a vegades no m’adormo. No tinc son, però descanso”. Quan vaig llegir això no vaig poder parar de riure. Alguns dies, quan no vol dormir, diu que no té son, i nosaltres li diem que s’estiri i descansi.

La mama

Continuem: “La meva mama sap cantar i el papa no”. Stop. Gràcies Ona, sé que m’estimes moltíssim i deu ser que realment penses que canto bé, però estic convençuda que ho faig fatal. Això sí, hi poso molt teatre i potser per això me’n salvo una mica.

“Tenim una llibreta de Sant Jordi  i hem de pintar amb compte per no sortir-nos de la ratlla. Amb al mama recollim papers petitons per fer corones”. Els hi encanta tallar papers i fer senefes...

A l’Ona li encanta que l’abracin i li facin petons. I li agraden molt les lletres i llegir-les. Potser per això, ha escrit tan bé el seu nom ;)