22 de febr. 2012

Jo ‘voliu’



Crec que ja he comentat alguna vegada que des que han començat a l’escola la seva xerrera s’ha disparat. No és només l’ampliació de vocabulari i de riquesa a l’hora de construir les frases. És fascinant veure com comencen a descobrir i interioritzar els temps verbals. Em fascina perquè no ha de ser gens fàcil entendre la línia de temps. Aquest aprenentatge, però, ens deixa frases mítiques.

“Mare –ara els hi dóna per dir-me ‘mare’- què hi ha per sopar?”
“Una truita”
“Ai, és que jo no voliu truita,  jo voliu peix”


“Mama, avui és festa, oi? És que les botigues no han obrit”.

Així estem. De moment, però, demà, l’endemà, encara és... “després de dormir anirem a l’escola?”.

És increïble ser testimoni en primera persona d’aquest aprenentatge.

6 comentaris:

  1. Si jo cada dia em quedo sorpresa per com aprenen, les coses que diuen i les idees que tenen. Ara una d'elles per dir no s'ha acostumat a dir "no pas"... es veu que la seva mestra ho diu així

    ResponElimina
  2. Encima de lo rápido que aprenden, siendo dos, avanzan mucho más deprisa!! Qué muñecas!! Te tienes que morir de risa con ellas!!

    ResponElimina
  3. A casa han arrelat l'accent Gironí dieun : cantut, jugut, menjut, dormut etc etc etc. Imagino que ho han captat del meu parlar. El obrit i morit encara el diuen. El no pas l'havient dit i també m'encanta.

    ResponElimina
  4. Jajaja, és molt divertit lo dels verbs irregulars... i sí, la línia temporal costa, el meu fins fa poc feia servir a l'atzar "ahir" i "demà". Ara ja ho distingeix, però tot el que sigui futur (ja sigui d'aquí un dia, una setmana o l'estiu que ve) és "demà"...

    ResponElimina
  5. Boníssim! La Laia també en va d'aquestes: sobretot el "he tragut" per "he tret"... I a sobre el seu avi li diu tot el dia: "digues que sí, tragut, que els verbs irregulars donen molt pel sac!". :)

    Petons!

    ResponElimina