El conte de la princesa Ventolín (segona part)

De cop la princesa Estel estava estirada en un llit de persona gran, rodejada de nens que tampoc respiraven bé. Amb tots de tubs al nas. Està molt cansada. Esgotada. Les infermeres em demanen si li fan un biberó, “sí, si us plau, moltes gràcies”, però ni tant sols se l’acabarà prenent… Al cap d’una estona em truca el meu home. “Què fa la nena, com està?”. Li explico. “I tu com estàs?”. Em poso a plorar. Serà una de les nits més llargues i més dures de la meva vida.

Una setmana després

Vam estar una setmana ingressats a l’hospital. La recordo en una nebulosa, una barreja de por, dolor i esgotament. El calendari de l’Outlook em servia per fer els torns i saber qui estava amb l’Estel a l’hospital en cada moment i qui anava a buscar l’Ona a la guarderia i s’estava amb ella. La nostra vida depenia de quadrar bé aquell calendari d'Outlook. El meu home i jo ens combinàvem també els torns de nit, i com si l’Ona sapigués que estàvem extremadament cansats, dormia tota la nit del tirón, tot i que trobava a faltar la seva germana. Vam treure un ‘10’ en logística. A marxes forçades.

L’Estel va tenir una pneumònia de cavall i va donar positiu en grip A, que tant de moda estava en aquell moment.

 

Què vam aprendre?
Des d’aleshores ataquem la tos, els mocs i els encostipats d’arrel. No els donem treva. Sé que ‘aquella’ vegada, pecant de “novatos”, potser vaig deixar que la cosa anés massa lluny. Ara, a la que la princesa Estel tus per primer cop, ja actuem. I normalment, al marge de tot el que puguem fer, el perfum de ceba i eucaliptus per tota la casa no falla. (Ai, aquells remeis de les iaies...). Vaig aprendre que la petita era molt valenta, que els nens no perden el somriure ni les ganes de jugar. I vaig veure com es resignava. Al principi no entenia com és que no es tocava els tubs. Però només ho va fer al primer moment. Després suposo que va veure que l'ajudaven a respirar millor, i suposo que es va resignar.

I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, que el conte de la princesa Ventolín, ja s’ha fos.