Exagerem? La neu apocalíptica

Ens podríem moure en un terme mig, si us plau? Podríem deixar de ser tant exagerats? Ahir al matí a Sabadell va nevar. Va nevar, com a moltíssimes poblacions de Catalunya. I sí, feia fred.

Repeteixo… feia fred. Sí. Clar. Som a l’hivern. És normal. Entenc que a nivell periodístic en fem la notícia del dia, perquè hi ha coses que surten del quotidià i això ens atrau i és informació de serveis, que interessa. Però si us plau, d’això a que en una connexió en un Telenotícies diguin que 2 graus negatius a Moià a dos quarts de deu del vespre sigui un fred “sever”… hi ha un pas. Que el Piqueras digués que la previsió era apocalíptica ja no estranya a ningú, però penso que s’ha exagerat una mica. Potser escaldats de l’última nevada i de totes les conseqüències que va provocar aquest cop s’han passat amb la “sobreprotecció”.

I em pregunto... i si des de fa una setmana, enlloc de parlar constantment de la siberiana2012 només haguessin dit que hi havia possibilitat de neu que fins i tot podria arribar a línia de costa? No ens hauríem abrigat de dalt a baix si sortint al carrer notàvem que feia tant fred? Ens feia falta tota aquesta informació? Segurament no, perquè aquesta vegada, la cosa no ha estat tant forta. És evident que no som un país preparat per la neu (especifiquem... una part d’aquest país sí que està sobradament preparat per la neu, el problema és que aquest any n’ha tingut molt poca). És evident que una part d’aquest país no està preparat per la neu. I com que no és gens fàcil marcar la línia, jo em pregunto... com es troba el punt mig entre no arribar i passar-nos?

I paral·lelament hi ha un altre fenomen que cal plantejar. Hem arribat a un punt que hem 'banalitzat' la natura. Hi ha gent que va a la muntanya en ple hivern pensant-se que és un centre comercial. Més d'una vegada, i més de dues, m'he trobat en ple Pirineus, en carreteres secundàries (per no dir estrictament locals), nevades i tot de gent que s'han endinsat a la muntanya... sense cadenes. Senyors, cada clima, cada condició s'ha de conèixer i actuar adequant-nos-hi. Poso l'exemple de la neu, però podria citar la gent que agafa una barca al mar sense tenir ni idea de navegació i s'endinsa mar endins. Després també correm-hi tots.  

Tot plegat m’ha fet recordar una anècdota. Vam portar les nenes a la neu amb 3 mesos. Més d’una persona ens va preguntar si estàvem bojos, que feia molt fred i que eren molt petites. Al principi responíem que “tranquils, van ben abrigades” o “si fa una nevada impressionant no estarem pas passejant pel carrer!”. Una persona ens va arribar a preguntar si ens ho havíem pensat bé, que per uns bebès tant petits, portar-les al Pirineu era com portar-les a Rússia. I aleshores el meu home ja no va aguantar més:

“Que no neixen nens a Rússia?”