Hi havia una vegada un gegant que fa molts i molts anys, va voler deixar l’illa d’Irlanda. Volia anar fins a la costa de la veïna Escòcia per veure la seva estimada. Però com s’ho faria per atravesar el mar? Va reunir milers de pedres i amb un martell enorme les va anar clavant al mar. Així, caminant per sobre podria arribar a veure la seva estimada. Però no se sap perquè no va poder acabar el camí. Però encara ara, es veu claríssimament quina era la seva intenció. És Giant’s causeway, a Antrim.
La "meva" Irlanda del Nord es remunta a l’any 1990, el meu primer viatge sola, amb 17 anys. Un món de descobriment, un país excepcional i fins i tot en alguns moments, en excepció. La presència militar britànica als carrers de Belfast era molt evident. Aquell estiu, el meu món es dividia entre Falls Road i Shankill Road.
“El món és molt gran, petites”. Tot va començar així. Un dia em van ajudar a arxivar les fotografies dels viatges. Al marge de preguntar com és que elles no hi sortien, feien deu mil preguntes. Així que em vaig inventar alguna historieta i personatge de cada viatge per tal que elles també en formessin part, encara que no hi fossin. Sempre els hi dic que les portaré a tots aquests llocs. Tant de bo. La fotografia és una de les meves grans passions. Em fa il•lusió compartir-les. Perquè si hi heu estat, us animeu a explicar les aventures, històries i personatges que us heu endut d’aquests llocs.
Que bonic!!
ResponEliminaJo també hi he estat, en un viatge del que tinc molt bon record. Vaig estar un mes a l'illa, coneixent bastant racons.
Per cert, la emva filla també em pregunta sempre on és ella a els fotos d'abans de tenir-la. Es queda conforme quan li dic que estava a la panxa de la mare!
Hola Onavis!
EliminaAquest va ser el meu primer viatge sola! Vaig estar un mes a Belfast i vaig rodar bastant xo va ser especialment interessant viure i veure els 'troubles' des de dins, la visió d catòlics i protestants. Irlanda tornarà tb en un altre viatge!!!!
M'encanta aquest projecte que has engegat!
ResponEliminaIrlanda és le meu gran viatge pendent: sempre he volgut anar-hi però mai he pogut. Sorprenent tenint una filla que es diu Erinn... Tot arribarà!