Jo jugo, tu jugues, ell juga, nosaltres juguem… A vegades sembla fàcil conjugar aquest verb, però no ho és. I és un dels verbs indispensables. Jugar amb els nostres fills no és només una manera de passar l’estona. És molt més. És la manera d’aprendre, d’enfortir els lligams. A través del joc aprenem normes, aprenem a compartir, aprenem les situacions del dia a dia, ens estimem... No és fàcil posar-se a jugar després d’un dia de feina, tensió i cansament. Cal fer-ho, però, perquè els nostres fills ens esperen amb moltes ganes de jugar. Juguem a pintar, juguem a explicar contes, juguem a fer cuinetes...
Juguem, juguem, juguem. Però quan és la última vegada que vau jugar vosaltres sense els vostres fills? (I no em refereixo a fer una partida a la Wii o a una partida de Trivial). Fa dies que li dono voltes al cap, arran de la reunió que vam fer pares i tutores de P3. Per resumir us diré que va ser especialment productiva, perquè ens va permetre fer-nos una idea del dia a dia de les petites a l’escola. De veure-les en acció als espais on fan cada activitat. De conèixer la seva rutina. I la veritat sigui dita, també ens va servir per adonar-nos que després de tants patiments i dubtes, (aquí podeu recuperar el post) la tria del centre educatiu que havíem fet havia estat l’encertada.
Però el moment clau va ser quan estàvem a la classe i la tutora ens va dir: “Ara fareu el que fan els vostres fills. Ara teniu 15 minuts per jugar amb les plastilines, podeu pintar a la pissarra o fer construccions. Si voleu, podeu jugar amb aquestes pinyes o dibuixar”. I allà ens teniu, a tots els pares, parant les taules, muntant un circuit pels cotxes i fent uns dibuixos preciosos a la pissarra. I sabeu el millor? L’endemà, quan els nens s’ho van trobar, els hi va encantar el regal que els hi havíem fet. Els hi va encantar que també nosaltres compartíssim el seu espai.
Quan va ser la última vegada que vau jugar de veritat?
Que xulo, Núria! No se m'hauria acudit mai... fer-vos jugar a un munt de pares! I segur que algú va posar mala cara. Però com ho devien gaudir els nens quan les mestres els van dir: "això ho han fet els vostres pares!" o quan tu els vas explicar que vas fer plastilina amb la "seva" plastilina de classe! Molt bona idea! Ai, això de jugar... jugar és tot. Juguem quan banyem, quan anem a comprar, quan passegem... juguem i duem amb nosaltres deu mil milions de ninos que he de passejar amunt i avall per Manresa! Si véns algun dia, sabràs qui sóc segur! Porto sempre a sobre o el MIC o una granota verda més aviat lletja! :)
ResponEliminaQuina idea més xula! Els nens deurien quedar meravellats!!! Com diu la Miriam una mica juguem sempre, però jugar jugar nosaltres juguem de vegades a cuinetes, o amb els puzzles, i quan anem al parc, allà si que correm i juguem juntes i amb d'altres pares i nens. És molt xulo deixar-se anar i ser nen un altre cop!
ResponElimina