Fer la carta als Reis

Aquest dissabte vaig viure una tarda de compres que no havia viscut mai. Intensa... però vam anar per feina. Ho teníem prou clar. Va ser la culminació que tres setmanes de debat intens i de passar-nos nits estudiant catàlegs de joguines. Els teníem tots. I fèiem llistes, moltes llistes. Em direu que potser vaig d'hora, però ja entendreu el per què. Som conscients els pares de la importància d’aquesta feina? De triar bé, sense emborratxar-nos de comprar i entenent que els regals no ho són tot? Hi ha tantes coses a tenir en compte!.

• Les nenes van néixer el 15 de desembre. Per tant, tenim l’afegit –per postres- que s’ajunten els regals d’aniversari amb l’arribada dels Reis (a casa sempre hem estat de Reis), però des de l’arribada de les petites, també ‘cau’ un regal petit pel Tió.


• Bessones: en aquest cas sí que implica donar més voltes al tema joguines. Què cal fer? Regals individuals? O joguines més pensades per tal que les comparteixin?


• Qui tria els regals? Si pels nens fos (parlo en general, les nenes no entenen massa encara que els anuncis que surten per la tele són les coses que potser després arribaran el matí del dia 6) ho demanarien tot. Si fos pels pares, la tria seria probablement diferent.



Davant de totes aquestes coses, dubto que hi hagi receptes màgiques o estàndards aplicables. Cadascú ha de buscar el seu model. La ‘nostra’ carta als Reis funciona així:



• Un regal per família. Això a vegades costa de fer entendre, però és necessari. A casa no tenim prou espai com per convertir el menjador en un aparador de joguines.


• Hem combinat: tindran regals individuals (normalment repetits, perquè per molt que ho vulguis evitar, o pensant que si els fas un regal diferent no hi haurà problemàtica, al final elles volen ‘algunes’ joguines iguals). També tindran regals que han d’entendre que són per les dues.


• Cada any hem creat un centre d’interès i la majoria de regals giren al voltant d’aquesta idea. L’any passat va ser la cuina... aquest any serà el supermercat. Els hi encanta fer llistes, agafar el cistell, pujar les dues juntes al cotxe i ens diuen “anem a comprar al súper i al mercat!”.


• I també hem fet la combinació de regals que nosaltres pensem que els seran útils per aprendre i jugar... i alguns que sabem que elles es tornaran boges.


PD. Si heu llegit el post ‘Començo a odiar la Blancaneus’, només us diré que només ens faltava que la tieta els hi donés un conte que havia estat de la meva neboda i l’hem de llegir cada dia. I sí, a la llista no hi falten unes figuretes de la Blancaneus i la bruixa... aaaaaiiiii!!