Doncs jo estic senzillament cabrejada

Si avui no dic que estic CABREJADA (en majúscules) i molt preocupada...rebento. Estic farta d’escoltar i fer notícies sobre fracàs escolar o la qualitat baixa del nostre ensenyament. Que no tenim competència en parlar idiomes... quines competències si amb prou feines els alumnes saben escriure mínimament correcte en català i/o castellà? O que cal prendre mesures per conciliar la vida laboral i familiar... Sí, i tant, quina gran declaració d’intencions!.  Aviso, i qui avisa no és traïdor. El proper que parli de conciliar vida laboral i familiar me’l carrego. Estic cansada de veure com la gent fa mans i mànigues per fer combinacions exòtiques de tiets-avis-hores d’acollida-extraescolars per tenir els nens ocupats fins que els pares surten de la feina... Doncs el curs que ve sortiran de l’escola a les quatre de la tarda. És fantàstic! Enlloc de millorar i invertir en educació, que per mi és la base de qualsevol societat i més si volem sortir de la situació actual que estem vivint, la reduïm. No vull entrar ara en un debat molt més profund de qualitat de les hores, ni de la feina dels professors, ni de la situació dels centres educatius. És un debat massa ampli per un post cabrejat. Parlo només de com ho hem de fer les famílies.

Vaig triar escola pública perquè per mi és la opció vàlida. Perquè hi crec i perquè sempre he estudiat a la pública. Vaig triar l’escola pel projecte educatiu, perquè més d’una família me n’ha parlat molt bé i perquè crec que pot ser una bona escola per les meves filles. Vaig triar l’escola perquè logísticament m’anava bé, i això amb bessons és un aspecte que també cal tenir present. “Tria projecte, tria projecte”... ja ho sé com n’és d’important l’escola i l’educació.

Estic tant cabrejada i trista i em fa tanta ràbia perquè avui he pensat que em vaig equivocar. Que potser hagués estat molt millor escollir directament una concertada, la que era la meva segona opció.  Només em sortia un pèl més car, l’horari és més que raonable i el projecte educatiu també és molt interessant. I estic cabrejada perquè a vegades sembla que els pares, no formem part de la “comunitat educativa”.

Avui penso que ens hauríem de replantejar moltes coses.