28 de set. 2011

Conciliació real... i realista, ja! #ConciliacionRealYa





Fa uns dies que hi ha una nova revolució a la xarxa. Es diu #ConciliacionRealYa, i és ben activa a Facebook i a Twitter. Un grup de mares (majoritàriament) i pares que han decidit donar un cop damunt la taula per reclamar un dret fonamental. Poder criar i educar les criatures. Em fascina veure que encara hi ha capacitat de mobilització i el paper que hi juguen les noves tecnologies... però evidentment, aquest no és el tema d’avui.

Per què dic conciliació real i realista?
Perquè ha de ser real, però també cal que toquem de peus a terra. Partim de la base que sis mesos és el mínim desitjable... però crec que a partir d’aquí hauríem de ser suficientment flexibles. Per mi la qüestió no és tant de poder estar sis mesos, dotze o dos anys a casa cuidant dels fills. Tampoc sé si m’hi hagués vist en cor o ho hagués aguantat. Sé que molta gent no ho entendrà, però és molt difícil estar les 24 hores del dia pendent de les bessones. Hi havia moments que necessitava fugir. I no tothom pot o té la necessitat d’estar presencialment les 24 hores amb els nens. I cal tenir en compte que ara mateix, moltes famílies –la majoria- necessiten els dos sous (el del pare i la mare) per poder tirar endavant. Per tant, anar a treballar o no per aquestes mares, no té res a veure amb la voluntat, sinó amb una realitat més dura.

El meu concepte de conciliació
Conciliar la vida laboral i familiar és precisament això: com adeqüem els horaris laborals per tal de fer-los compatibles amb el temps en família. Tampoc servirà de massa cosa si es demanen dos anys de baixa laboral per després tornar a accedir a un món laboral fent horaris extensius. Aquests dies s’ha parlat i molt de les possibles solucions: flexibilització de l’horari de feina, potenciació de les jornades reduïdes i en la mesura del possible, el tele-treball (o una part de la jornada fer-la des de casa, en les feines que això es pugui fer). Aquesta reforma però, implica un canvi total de mentalitat pel que fa a la concepció del treball. I no crec que estigui inclosa en la darrera reforma laboral del Govern.

Conciliar és un concepte molt més ampli
I un altre punt que crec que s’està obviant i és vital. Ja conciliem prou a casa?. Aquí és on s’ha de guanyar la primera batalla i a vegades sembla que som a anys-llum d’aconseguir-la. He vist massa casos en què el pes de la criança, les responsabilitats, el lleure, les decisions i l’educació dels fills només cau sobre la mare. “És que el pare treballa tot el dia” (com la mare, penso). O “al cap de setmana està cansat i necessita fer d’altres coses” (probablement com la mare, n’estic segura). La parella també ha de conciliar i conciliar-se, repartint aquest pes i aconseguint trobar aquells espais per a cada un dels membres de la família. Sinó, l’equilibri també es trenca.

Com ho vaig viure...
M’he esperat alguns dies a escriure la meva opinió, i he intentat llegir-ne moltes de les que s’han publicat. Abans de quedar-me embarassada recordo que sabia que la baixa de maternitat eren uns 4 mesos. 16 setmanes per ser més exactes. Quan vaig descobrir que estava embarassada de bessons, vaig preguntar quant em tocava de més pel fet de ser dos. La resposta:  “Dues setmanes més”. Perdó???? Dues setmanes més... només???? Aquí ja vaig veure que alguna cosa no quadrava. Jo vaig tornar a treballar al cap de cinc mesos i mig, però vaig tenir la sort que el meu marit va poder compactar els seus permisos i quan jo em vaig reincorporar a la feina, va ser ell qui em va prendre el relleu. Tot i això, les petites van començar a la guarderia amb 9 mesos i nosaltres ens vam reincorporar del tot. Per sort, he d’agrair a la meva empresa que em permetés algunes millores en els meus horaris per poder “lidiar” amb dos bebès i així, quadrar tots els cercles. Que ara mateix, és el veritable sinònim de la conciliació que tenim. Pares que quadren cercles.



...

Otros blogs por la Conciliación Real Ya:

1. Por la Vida  38. Martha  
2. La familia Garrapata  39. Erase una vez  
3. Con Ojos De Madre  40. que pasa con walt? Pelis de disney  
4. Buceando en mí  41. Maria (MiPequeñoKoala)  
5. Imaginar Sonrisas  42. Evolución de la conciliación  
6. La Mama Vaca  43. MamaLowCost  
7. Mà a mà, pell a pell, cor amb cor.  44. Paula y sus cosas  
8. CRiaNza cOrpORaL  45. Historias de un príncipe y cuatro princesas  
9. Lídia  46. PETIT GUILI  
10. Nuestra pequeña cría  47. esperando a isabel  
11. La Sonrisa de la Anjana  48. La Orquidea dichosa ahora MAMÁ  
12. ya somos tres en casa  49. Huellas  
13. El inicio... Mà a mà.  50. Esposa Perfecta  
14. Silvia  51. El tunel del hada  
15. La invasió twin  52. Mamá Golondrina  
16. La invasión twin  53. Sandra  
17. Me gusta ser mama  54. Mama' guapa  
18. Mamá También Sabe  55. Un mundo de atenciones by Mamá Golondrina  
19. madi  56. Bebebibobu  
20. Lo que siempre pensé y nunca dije  57. Niños Sin Parabenes  
21. Papás e hijos 2.0  58. Maternarte  
22. mitbaby  59. Pipileta  
23. Joguines al menjador  60. Tenemos Tetas  
24. La mamá de araS  61. porfin yo misma  
25. raquel esperando a isabel  62. Femenino y plural  
26. Mamás que miman  63. Todo Es Lo Mismo  
27. Maternidad Continuum  64. MiSaquitoMagico  
28. Nuestra pequeña cría  65. Mª José  
29. Mama, mimos i més  66. Blog de una doula  
30. Mamá, mimos y más  67. Mujeres al tren  
31. Diario de mi embarazo y mi maternidad  68. Quererme y darme mimos  
32. Minerva y su mundo  69. Jezabel  
33. Trapeando  70. My Points Of View  
34. El Blog de Sarai Llamas  71. La esposa de su hijo  
35. Cuando llegó Lucas  72. Mami And Baby  
36. Una mirada al otro lado  73. Laura  
37. Míriam Tirado  74. Dandocoloralosdias Madespymas  

(Cannot add links: Registration/trial expired)

5 comentaris:

  1. Bona entrada Núria. En el teu cas, a més, haver de conciliar amb dos nadons de cop ha de ser una heroicitat. Com bé dius, hem de tocar de peus a terra per aconseguir quadrar aquests cercles.

    ResponElimina
  2. Gràcies Sandra!
    aquests dies em bullien moltes coses al cap i m'ha costat molt ordenar-les...
    un petó!

    ResponElimina
  3. Només dues setmanes més per tenir bessons? No ho sabia! Això és tercermundista.
    A veure si podem canviar les coses, ni que sigui per a que ho gaudeixin els nostres fills!

    ResponElimina
  4. Tens tota la raó. L'important en tot plegat és poder escollir. Tenir la llibertat d'escollir; quedar-nos o treballar. Ara són comptades les persones que poden fer-ho. I sí, conciliar a casa és vital, i a vegades, ens n'oblidem. Un petó.

    ResponElimina
  5. M'agrada molt com has exposat el tema. Tan de bo aquesta revolució blocaire serveixi per millorar les coses.

    ResponElimina