Per què hi ha tants bessons?

No és normal. D’acord, potser ara m’hi fixo més que abans, però no em digueu que no veieu bessons i cotxets dobles per tot arreu. Repeteixo... no és normal.

Teoria de les fecundacions in vitro

Hi ha moltes explicacions al fenomen. Per una banda, els processos de fecundació in vitro. Alguns especialistes arriben a assegurar que amb una fecundació in vitro, la probabilitat de tenir bessons augmenta fins a un 25 per cent en comparació amb un embaràs espontani. En els tractaments de fertilitat, s’estimula el número de les ovulacions i això eleva la possibilitat d’una fecundació múltiple. Hi ha una opinió generalitzada que la majoria d’embarassos múltiples són parelles que al no aconseguir quedar embarassats, recorren a la fecundació in vitro.

Teoria 'la naturalesa és sàvia'

És una corrent. Però molts dels embarassos gemelars actuals també són espontanis, tot i que no en tinc xifres. Però si us hi fixeu, hi ha molts bessons bivitel·lins (no m’agrada gens la paraula. En castellà utilitzen mellizos). Dos òvuls... dues bosses, dos bebès. La ginecòloga sempre em deia: “Cada vegada més, les dones tenen el seu primer fill més tard, i això és un factor molt important a tenir en compte a l’hora d’explicar l’augment d’embarassos múltiples”. Senyors, senyores. La naturalesa és molt sàvia: el temps s’acaba, llença més oportunitats. Una amiga meva és més radical: “Tu n’has tingut dos de cop perquè sinó no haguessis repetit!”.

Tot això són teories, intents per explicar la increïble proliferació de parelles de bessons per tots els pobles i ciutats. Per tot el món. Sense anar més lluny, quatre parells de bessons a les dues classes de P3. O aquesta tarda mateix que he comptat sis parelles jugant al parc. Els més petits tenien 14 mesos. Els més grans 7 anys.

Teoria conspirativa

Hi ha gent que quan els hi vaig explicar per primera vegada la meva teoria de la conspiració i que els bessons volien controlar la Terra, em van mirar com si fos boja. Però ara ja no s’amaguen: “Potser sí que tenies raó amb allò de la invasió!”. Ho diuen rient, fent veure que encara pensen que veig invasions allà on no n’hi ha, però en el fons noto que comencen a estar preocupats.