Era la Diada. Havíemla Ràdio. Ella Diada , com que no engegàvem fins l’1 d’octubre, teníem descans.
Acabava d’arribar a casa i em vaig quedar clavada davant la televisió. Em va trucar el cap d’Informatius. “Què fas?”. “Suposo que com tot el planeta, estic enganxada a la tele”. Al cap de res ja érem tots a la redacció.
Estàvem trucant desesperats a tots els contactes que teníem a Nova York. Va ser la primera vegada que vaig escoltar el nom d’Osama Bin Laden.
Estiu de 1998. Em vaig enamorar de Nova York. Havia estat un viatge somniat, perseguit i esperat. Un viatge per descobrir que totes aquelles imatges que omplien milers i milers de pel·lícules, de sèries i llibres… eren reals.
I ja han passat deu anys d’aquella Diada que va canviar el món i que ens va fer descobrir moltes coses.
Jo crec que aquell dia resta a la memòria de tots. Recordo que encara era a casa de la meva mare i quan vaig veure les notícies em vaig quedar "morta"!
ResponEliminaCom hi ha gent que pot arribar a ser tan cruel...
Sí, tots devant la tele i amb la boca ben oberta, primer dubtant si veiem una pel·lícula o una cosa real.
ResponEliminaÉs curiós crec que tothom recorda exactament que estava fent aquell dia quan de cop es va quedar enganxat al televisor.
ResponEliminaHola guapa. T'he deixat un premi al meu blog, si vols passa't a recollir-lo. Petons.
ResponEliminahttp://arca-noe.blogspot.com/