Tenosinovitis de Quervain. Una malaltia dolorosa que afecta els tendons del canell, al costat del dit polze. No n’havia sentit a parlar mai. Però en vaig fer un bon intensiu.
Abans de tenir les meves filles, vaig tenir una certa pràctica amb les meves nebodes. La primera va néixer quan jo només tenia 11 anys. Per tant, no m’era estrany agafar un nadó. Sempre havia pensat que és una cosa que surt per instint natural a les mares. Doblegues una mica el braç. El cap ben col·locat just a l’angle que fa el colze. La mà, també una mica doblegada, agafa el cul i les cames del bebè. Fins aquí la teòrica i la pràctica.
Ara, la realitat. Dos bebès. Un que al néixer pesa tres quilos i mig (gairebé) i l’altre dos i mig. (Són bessones però tot i això, van tenir un bon pes al néixer). Durant uns mesos, agafar-les en braços, donar el pit i biberons, bressolar-les perquè s’adormin o perquè es passin els dolors dels còlics implica estar constantment forçant el braç i la mà.
El dolor em va venir gradualment. Notava que alguns gestos amb la mà em costaven i em feien mal. Cada cop era més intens i més immobilitzador. I era la mà dreta. La que utilitzo, on tinc més força. Vaig anar al metge i només mirar-me la mà va pronunciar les 3 paraules desconegudes: “Tenosinovitis de Quervain”. “És normal en dones que sou mares per primera vegada”. “Ah, sí?”, vaig pensar. “Una altre cosa d’aquelles que ningú t’explica”. I d’entrada vaig començar a portar canellera. I acte seguit vaig començar a anar a rehabilitació. Un bon número de sessions i exercicis a casa. I després va ser quan el doctor va pronunciar el que sí que no m’esperava: “Per anar bé, t’hauries d’operar”. “No... ara una operació no entra en els meus plans, eh... ja tinc prou feina a casa amb les dues petites”. Vaig deixar passar un temps per veure com evolucionava i per –inevitablement-, xafardejar per Internet. Com sempre, opinions a favor de la operació i d’altres absolutament en contra. O sigui que un cop més, com vaig fer en moltes coses i decisions durant l’embaràs i com durant tot aquest temps de criança, em vaig deixar endur per la intuïció.
I el temps va fer bé la seva feina. En el moment que ja no vaig carregar tant la mà amb el pes de les petites, el dolor va desaparèixer. Vaig poder tornar a fer tots els gestos sense dolor. El problema és que només canvien algunes coses. Adéu, Quervain. Hola, mal d’esquena i cervicals!
Ara, la realitat. Dos bebès. Un que al néixer pesa tres quilos i mig (gairebé) i l’altre dos i mig. (Són bessones però tot i això, van tenir un bon pes al néixer). Durant uns mesos, agafar-les en braços, donar el pit i biberons, bressolar-les perquè s’adormin o perquè es passin els dolors dels còlics implica estar constantment forçant el braç i la mà.
El dolor em va venir gradualment. Notava que alguns gestos amb la mà em costaven i em feien mal. Cada cop era més intens i més immobilitzador. I era la mà dreta. La que utilitzo, on tinc més força. Vaig anar al metge i només mirar-me la mà va pronunciar les 3 paraules desconegudes: “Tenosinovitis de Quervain”. “És normal en dones que sou mares per primera vegada”. “Ah, sí?”, vaig pensar. “Una altre cosa d’aquelles que ningú t’explica”. I d’entrada vaig començar a portar canellera. I acte seguit vaig començar a anar a rehabilitació. Un bon número de sessions i exercicis a casa. I després va ser quan el doctor va pronunciar el que sí que no m’esperava: “Per anar bé, t’hauries d’operar”. “No... ara una operació no entra en els meus plans, eh... ja tinc prou feina a casa amb les dues petites”. Vaig deixar passar un temps per veure com evolucionava i per –inevitablement-, xafardejar per Internet. Com sempre, opinions a favor de la operació i d’altres absolutament en contra. O sigui que un cop més, com vaig fer en moltes coses i decisions durant l’embaràs i com durant tot aquest temps de criança, em vaig deixar endur per la intuïció.
I el temps va fer bé la seva feina. En el moment que ja no vaig carregar tant la mà amb el pes de les petites, el dolor va desaparèixer. Vaig poder tornar a fer tots els gestos sense dolor. El problema és que només canvien algunes coses. Adéu, Quervain. Hola, mal d’esquena i cervicals!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada