Del permís de maternitat se’n podrien dir moltes coses... i és un tema que dóna molt de sí. Però avui vull centrar-me en el permís de paternitat. Se suposa, o jo entenc (deu ser que sóc molt innocent), que un permís de paternitat és perquè el pare acompanyi la mare i la criatura o criatures en aquest inici d’un procés que és molt natural, però que no per això no vol dir que no impliqui dificultats.
Però des de l’hospital mateix ja vaig començar a veure que no era ben bé això. En aquell moment, 15 dies de permís de paternitat eren només perquè els pogués passar fent tràmits i paperassa. Recordo el meu home carregat de sobres, amb papers, fotocòpies i comprovants del registre civil, de
Van ser gairebé tres setmanes d’una cursa contra rellotge perquè a més et posaven sota pressió: “Una setmana després de néixer les has de portar al pediatra... però ja has de tenir feta la targeta sanitària... que només et faran si tens el paper del Registre”. Un peix que es mossega la cua... un cercle viciós que provoca la imatge de pares que van com bojos pels carrers carregats de paperassa.
Per sort, el meu home va poder estar a casa unes quantes setmanes més. Si al cap de 15 dies de néixer les nenes hagués hagut d’anar a treballar... no sé com m’ho hauria fet. Encara ara em pregunto si és aquest l’objectiu i la idea de ser del permís de paternitat.
Per sort, el meu home va poder estar a casa unes quantes setmanes més. Si al cap de 15 dies de néixer les nenes hagués hagut d’anar a treballar... no sé com m’ho hauria fet. Encara ara em pregunto si és aquest l’objectiu i la idea de ser del permís de paternitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada