Quan esperes un fill descobreixes uns passadissos dels supermercats per on no havies passat mai. Segur que també us ha passat. Jo que no tinc animals, tampoc passo gairebé mai pel de menjar de gos. Recordo la primera vegada que vaig circular pel de babies. Estava embarassada de cinc o sis mesos i vaig començar a mirar els preus i productes de bolquers, llets i “potitos”, perquè tenia la sensació que a aquelles alçades ja hauria de saber totes aquestes coses. Aquí sí que hi ha un màster poc explotat. Recordo que vaig sortir amb un mal de cap impressionant i preguntant-me perquè devia servir tot allò, i preguntant-me perquè ningú m’havia explicat mai perquè servia i com s’utilitzaven.
Quan esperes un fill (i quan són bessons la cosa es multiplica exponencialment)... tot són màsters. El màster del cotxet, el màster dels llitets, de l’escalfabiberons, el “sacaleches” (un aparell terrible que hauria d’estar prohibit i que a casa li dèiem Chucky el sacaleches diabólico i que vam utilitzar poquíssim)... Però aquí vam poder trencar amb alguns dels preceptes de la invasió twin, que com comentava abans, també es basa en el negoci twin. Es tracta de posar una mare de bessones a la teva vida. Algú que ja sap per on estàs passant.
La "meva" mare de bessones (al càrrec li podríem dir consellera-twin) ha estat la persona que ens va donar els consells més pràctics i sincers durant tot l’embaràs i a partir del naixement de les nenes. Veure’ns amb ella era com tenir una bola de vidre per observar el futur i saber com ens trobaríem al cap d’uns mesos, al cap d’un any. I també gràcies als seus consells i a la quantitat de coses que ens va passar (material, roba, electrodomèstics... i sobretot ajudar-nos a tocar de peus a terra i veure com et volen encolomar de tot i més) els bessons que volen dominar el planeta no van aconseguir tots els ingressos econòmics que esperaven de nosaltres. Per sort, no se'ns va passar pel cap comprar un compactador de bolquers (?¿) i mil i altres andròmines que es poden trobar al mercat i als aparadors.
Per això des d’aquell moment, penso que seria una gran idea que quan et dirigeixes a l’ambulatori, quan et veus amb la comadrona, hi hagués una mena de xarxa de mares i pares de bessons per poder parlar de les pors, la pràctica i tot el que et passa pel cap quan has de ser pare per primera vegada... i te’n venen dos de cop. Estaria molt bé que les comadrones ho fessin. Deixeu-me que faci referència a La historia interminable per dir que la meva -comadrona- era tota una altre història. I que haurem d’explicar en una altre ocasió.
Quan esperes un fill (i quan són bessons la cosa es multiplica exponencialment)... tot són màsters. El màster del cotxet, el màster dels llitets, de l’escalfabiberons, el “sacaleches” (un aparell terrible que hauria d’estar prohibit i que a casa li dèiem Chucky el sacaleches diabólico i que vam utilitzar poquíssim)... Però aquí vam poder trencar amb alguns dels preceptes de la invasió twin, que com comentava abans, també es basa en el negoci twin. Es tracta de posar una mare de bessones a la teva vida. Algú que ja sap per on estàs passant.
La "meva" mare de bessones (al càrrec li podríem dir consellera-twin) ha estat la persona que ens va donar els consells més pràctics i sincers durant tot l’embaràs i a partir del naixement de les nenes. Veure’ns amb ella era com tenir una bola de vidre per observar el futur i saber com ens trobaríem al cap d’uns mesos, al cap d’un any. I també gràcies als seus consells i a la quantitat de coses que ens va passar (material, roba, electrodomèstics... i sobretot ajudar-nos a tocar de peus a terra i veure com et volen encolomar de tot i més) els bessons que volen dominar el planeta no van aconseguir tots els ingressos econòmics que esperaven de nosaltres. Per sort, no se'ns va passar pel cap comprar un compactador de bolquers (?¿) i mil i altres andròmines que es poden trobar al mercat i als aparadors.
Per això des d’aquell moment, penso que seria una gran idea que quan et dirigeixes a l’ambulatori, quan et veus amb la comadrona, hi hagués una mena de xarxa de mares i pares de bessons per poder parlar de les pors, la pràctica i tot el que et passa pel cap quan has de ser pare per primera vegada... i te’n venen dos de cop. Estaria molt bé que les comadrones ho fessin. Deixeu-me que faci referència a La historia interminable per dir que la meva -comadrona- era tota una altre història. I que haurem d’explicar en una altre ocasió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada