Quan parlem de la salut dels
fills, de ben segur que tots tenim clar quan ens toca revisió amb el pediatre (tot
i que segur que alguna vegada se’ns passa, sobretot quan es van fent grans);
som conscients de la importància d’una bona higiene bucal per evitar visites al
dentista que no siguin revisions (així no haureu de descobrir què vol dir l’horrorosa
paraula pulpotomia), i segur que teniu el carnet de vacunes ben controlat.
Amb un pare que porta
ulleres i una mare especialment miop, no és d’estranyar que sempre em fixi si
les petites hi veuen bé o presenten algun problema visual. Així que em vaig
quedar tranquil·la quan a la revisió de l’any passat amb el pediatre no vam
detectar res anormal. Però aquest any, en assabentar-me de la campanya de salut
visual de la Fundación Alain Afflelou, que aquest any es dedicava a l’anomenat “ull
gandul” (ambliopia), vaig pensar que era una nova prevenció (i per cert, fan
les ulleres gratuïtes en cas que els nens – de 5 a 7 anys – les necessitin). Gràcies al díptic informatiu, vaig aprendre
que a Espanya, entre el 3 i el 5% de nens pateix ambliopia, i el més alarmant,
que el 50% dels pares ho desconeix. Afecta sobretot a nens menors de set anys. L’ull
gandul és una pèrdua parcial de visió en un dels dos ulls, de manera que la
vista del nen no es desenvolupa de manera normal.
Com es detecta? A vegades no
hi ha cap símptoma de problema visual, però podem notar que tanquen un ull o se’l
tapen; entretanquen els ulls per veure-hi millor; picor d’ulls i fins i tot
mals de cap; s’apropa molt al televisor o als llibres, entre d’altres.
Així que vaig mentalitzar a
les petites i vam anar a fer la revisió a una de les òptiques de la cadena. Ens
van tractar molt bé i les nenes (tot i que d’entrada estaven una mica
nervioses), van estar especialment encuriosides amb els aparells. Estaven
orgulloses de contestar totes les lletres, i quan alguna d’elles no ho veia del
tot bé perquè eren massa petites, l’altra es “xivava”. Vam sortir amb una nova
revisió feta i amb la tranquil·litat que hi veuen bé. Molt important, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada